Per què no us pengeu dels collons un Pare Noel?

15 de desembre de 2011
La vida té etapes odioses. Potser, fins i tot etapes en les que només la divina providència evita que el ferreter del poble esdevingui un psicòpata sanguinari. Una d'aquestes etapes es repeteix cada any al voltant del fatídic 25 de desembre.

Intueixo que el desastre és a tocar quan el president de la meva escala, en Felip, un feixista d'esquerres guarnit amb pantalons de xandall i una mena de forro polar de l'AMPA de l'escola bressol del poble, truca a la porta per demanar si el volem ajudar a decorar un arbre que posa al rebedor de l'escala. Sempre que arriba aquest moment, imagino que Déu nostre Senyor m'ha convertit en l'encomiable Hannibal Lecter i m'atipo del fetge d'en Felip acompanyat de favetes tot regat d'un bon priorat. Dotze anys d'educació marista em reprimeix el somni antropofàgic i enlloc d'escorxar-lo, esbudellar la seva trista figura, opto per tancar-li la porta als morros.

Però en Felip no es dóna mai per vençut i estic segur que ha articulat una conxorxa amb els veïns no només de l'escala sinó amb els dels edificis del voltant; fins i tot, ha enredat els paquis del Donner i els del bar de romanesos de la cantonada de casa. Tots s'han entretingut a col·locar estratègicament llums de Nadal de tal manera que des de qualsevol racó del meu pis puc observar els crims execrables que perpetren cada desembre contra l'estètica i la pau social.

Llums que decoren les façanes de les cases del poble treballador català, pudorós de mena, com si fossin el Club Las Ninfas de qualsevol carreterota d'aquestes que trinxen el país. Pares Noel enfilant-se per les parets com qualsevol albanès dedicat al reciclatge de la ferralla dels altres. Bambis de canyís, amb bombetes i leds que belluguen el cap mentre sona una nadala tètrica amb un so més aprop del lliscar d'una forquilla en un plat de porcellana que no pas del que el món civilitzat entén per música. I ninots de neu inflables, enormes i horrorosos, penjats a les balconades sense cap criteri ni decència. Aquest és l'escenari terrible que acompanya l'apocalipsi que estem vivint.

A tota aquesta gent, com en Felip, que no sap veure que la nostra era és tràgica, que estem fregant cada dia el precipici i que tenim els peus enganxats a la misèria de la nostra existència us proposo: pengeu-vos dels collons un Pare Noel i deixeu que aquells que volem insultar hisenda, les caixes d'estalvi i els teleoperadors sud-americans ho fem sense recança ni penediment. Vet-ho aquí el veritable esperit nadalenc.