El sector editorial català debat aquests dies sobre la venda de Periscopi –probablement la millor editorial independent en llengua catalana– a Grup 62, que al seu torn forma part del Grup Planeta. Enèsim episodi de peix gros menjant-se el petit, en aquest cas amb l’agreujant que el comprador no cau bé a la comunitat cultural catalana: Planeta és l’amo d’alguns dels altaveus mediàtics de la dreta espanyola (Antena 3, La Razón, Onda Cero), va ser fundada per un exsoldat franquista dels que van entrar per la Diagonal l’any 39, i cada any li organitza al Rei un massatge amb la societat civil catalana tot aprofitant la gala de lliurament del “premio más bien dotado de las letras españolas”. Així d’entrada, hom no pot imaginar res més allunyat que Periscopi i Planeta, fins que l’endemà resulta que Periscopi és Planeta.
Les reaccions han anat de la consternació al retret, passant pel respecte i una comprensió un pèl paternalista amb l’amo i editor de Periscopi, Aniol Rafel. Neuròtica com és la tribu catalana, ningú no ho ha tractat com una bona notícia, quan potser sí que ho és. Sens dubte ho és per a Rafel, que el 2012 va crear un segell editorial en català partint de zero i ha fet les coses prou bé perquè una multinacional l’hi vulgui comprar. Rafel ha fet calaix personalment –felicitats!–, s’ha tret de sobre la pressió angoixant de la tresoreria i, segons ha explicat en un parell d’entrevistes aquests dies, s’ha garantit per contracte el control de la línia editorial del segell i la continuïtat de l’empresa distribuïdora, és a dir el model de relació de Periscopi amb les llibreries. Rafel ha guanyat diners i tranquil·litat, i els lectors no notarem cap canvi.
Però a banda d’una bona notícia personal per a ell, el fet que un grup multinacional que factura 2.000 milions d’euros busqui adquisicions d’editorials en català també és un senyal indiscutible de vitalitat. Qui vol editorials en llengües sense mercat i sense futur? Planeta va comprar Grup 62 i ara Periscopi, però abans Penguin Random House (5.000 milions de facturació), que pertany al Grup Bertelsmann (19.000 milions) havia adquirit La Campana i La Magrana. Això que en diem “el capital” està interessat en l’edició en català. Si fos a l’inrevés, ho llegiríem segur com un senyal de decadència, que ja ens coneixem. Decadència si hi ha absorcions, decadència si no n’hi ha. Pura neurosi. Hi ha cap llengua sense estat a Europa que atregui els gegants editorials? Envoltats com estem de senyals de regressió reals, podem gaudir un momentet d’una bona notícia objectiva per al català?
Sorgiran noves editorials independents en català. Algunes moriran, d’altres seran absorbides per un peix gros, i d’altres resistiran. Però la tendència a la concentració editorial és global, galopant i imparable. Després de l’absorció de Grup 62 per Planeta i del desmembrament del Grup Enciclopèdia Catalana, a la llengua catalana només li queda una empresa privada que sigui alhora multimèdia i autocentrada, i que vulgui jugar la lliga dels grans, que és el Grup Abacus, però a efectes de volum i facturació (130 milions) encara està a anys llum dels seus competidors. Hauria estat meravellós, una notícia rodona, que l’adquisició de Periscopi l’hagués fet Abacus. Però aquest funeral que hem viscut aquests dies, com si Periscopi hagués desaparegut, no té cap mena de sentit.