Cal advertir que com a grup de Voluntaris pel Dret de Defensa hem triat. Hem escollit posicionar-nos contra les decisions autoritàries, injustes, desproporcionades, les que utilitzen el dret penal com a instrument polític per esmenar els dèficits democràtics d'un Estat que no ha estat capaç de realitzar un procés democràtic de transició després d'una ferotge dictadura. I aquests dèficits democràtics comporten dèficits estructurals en tots els àmbits de poder. També en el judicial, com ha exhibit l'executiu i el legislatiu. Sense jutjar els excessos passats d'una dictadura, s'ha acreditat que no es pot encarar una democràcia amb totes les garanties de dret necessàries. Sense que hi hagi judicis pels abusos dictatorials, en tots els àmbits, no es pot garantir una democràcia pulcra.

I dit això, podem entrar en qualsevol debat que permeti identificar presos polítics, presos de consciència, o persones presoneres per haver actuat de conformitat amb un pensament que actualment està perseguit a l'estat espanyol. Tenint en compte que Amnistia Internacional està realitzant seguiment sobre les garanties del procés judicial, mesura que indica la preocupació d'aquesta entitat i que els ha despertat dubtes raonables sobre el procés seguit. I demanant la retirada dels càrrecs de sedició i suspensió de la presó provisional.

L'independentisme com a ideologia per a l'organització d'una part de l'Estat espanyol està perseguida, reprimida i els seus exponents estan castigats penalment, en presons fora de Catalunya, o bé exiliats per tal de no ser empresonats vilment. En dret tot és interpretable, absolutament tot. Qualsevol pot negar l'evidència basant-se en comparacions que decauen per contenir més elements ignominiosos que verídics, però malgrat això és opinable. Però que sigui opinable no comporta que sigui creïble, ni tan sols plausible. Una construcció de pensament jurídic que, portada a l'extrem permet comparar a Tejero, i els ultradretans de la Blanquerna, que tenen com a tret comú distintiu la utilització de violència, armes, agressions, amenaces i trets; amb una actitud pacífica, en què es discrepa, es mobilitza a milers de persones, es qüestionen les estructures de l'Estat espanyol conegudes fins al moment, però actuant de forma totalment i únicament pacífica; ha de ser rebutjada frontalment si l'anàlisi vol anar més enllà de la discussió tavernària.

I com advocats no volem, no podem, permetre que es realitzin comparacions basades en la fal·làcia que permet igualar actituds extremament violentes amb manifestacions pacífiques d'una voluntat política. No es pot mantenir una comparació entre l'actuació de violents militars armats entrant al Congrés dels Diputats amb armes, mobilitzant un exèrcit amb tancs al carrer i disposant el vessament de sang.

La terminologia no decideix el contingut de què és substantiu. El nom no fa la cosa. Tant és el qualificatiu que puguem utilitzar, però el que és substantiu és una realitat que pateixen unes persones empresonades. I aquesta és unívoca. No han realitzat cap actuació violenta, no hi ha cap indici racional que hagin pogut cometre cap il·lícit penal, no existeix cap presumpció que puguin evitar l'acció d'una justícia a la qual hagin de fer front per respondre de la seva actuació, tant sigui al davant d'organitzacions socials, com al capdavant d'un Govern legítim.

I aquest argument té una corroboració poderosíssima, indiscutible i irrefutable. El mateix Estat espanyol ha retirat una ordre internacional de detenció pels membres del Govern que es troben exiliats, per considerar que no són tributaris d'una situació que impliqui que no respondran dels seus actes. Per tant no hi ha debat possible. No hi ha risc de fugida. I aquest, bàsicament aquest, és un dels fonaments per mantenir en situació de presó preventiva a les persones que es mantenen segrestades en una presó, en una situació d'aparent legalitat.

Diuen que les comparacions ofenen, però en aquest cas el que ofèn no és la comparació. És pretendre revestir de legalitat una situació que és escandalosament injusta, desproporcionada i totalment il·legal.

Més enllà de l'opinió que com a col·lectiu mantenim, defensem i compartim, també hi ha la valoració de més d'un centenar d'experts penalistes i investigadors universitaris que descarten, tal com fa l'ús d'un mínim de coneixement en Dret Penal, que s'hagin pogut cometre els dos delictes més greus pels que es manté la presó provisional. Es descarta l'existència dels delictes de rebel·lió i sedició.

Justificar, emparar, disculpar o comparar la situació de presó provisional de les persones que l'han patida, i, sobretot, pels que l'estan patint, per l'ús pràctic, i mai violent, d'idees i formes independentistes, no és només ridículament servil al poder instaurat. És gairebé insultant a la intel·ligència jurídica. Es fa evident, en aquestes situacions que, fins i tot, el pensament polític pot afectar les reconegudes capacitats jurídiques.

És per això, però també per vindicar, una vegada més i totes les que facin falta que, en la forma més contundent que pugui ser entès el missatge, exigim la posada en llibertat de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Joaquim Forn i Oriol Junqueras; per no complir cap ni un dels requisits exigits per la llei d'enjudiciament criminal perquè estiguin privats de llibertat. Així mateix reclamem que es garanteixi que els membres del Govern legítim de Catalunya puguin tornar al país sense l'amenaça del seu ingrés a presó.

Sense la resolució d'aquestes qüestions hem de ser plenament conscients que l'Estat espanyol no garanteix la protecció de drets fonamentals bàsics. Que estem patint les conseqüències d'una democràcia de baixa qualitat que permet, i empeny, l'empresonament de persones que representen un pensament contrari al del poder establert.

L'alineació amb el poder establert segurament pot donar fruits, o almenys garantir una quota mediàtica que d'altra banda podria ser difícil de mantenir. Però mai hauria de justificar que s'equiparin agressors amb agredits, que s'igualin irrupcions armades en parlaments legislatius, a votacions en Parlament. Que en tot un extens article dedicat a presos polítics i presó provisional no es realitzi cap tipus de crítica als òrgans sistèmics que han pres unes decisions criticades no només al nostre país, sinó també a l'Estat espanyol, per reconeguts penalistes, i que internacionalment ha tingut una notable repercussió, és preocupant. O bé perdem esperit crític, o bé el pensament polític emmascara la capacitat de raonament.

I és que no es tracta de qüestions d'organització estatal. No estem parlant d'independentisme. Estem tractant de drets fonamentals. Estem qüestionant que la base jurídica dels nostres drets, les nostres llibertats fonamentals s'estan subvertint, estan essent vulnerades de forma continuada, sistemàtica i reiterada. La llibertat d'expressió, de reunió, de manifestació, i fins i tot de pensament polític estan en perill. I el més gran exponent d'aquesta regressió democràtica és l'empresonament i exili de les persones que encapçalen els òrgans de representació, o bé popular i associatiu (els Jordis) o bé els polítics (Junqueras, Forn i el Govern exiliat).

No podem ni volem restar impassibles davant aquests atacs als drets fonamentals. Altres poden alinear-se amb l'estructura repressiva. Però molts estarem oferint una resistència de pensament jurídic que incomodarà. Aquí ens trobareu.

Mònica Tarradellas i Albert Carreras, del Grup Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona.