Ara que estem enmig del procés independentista, el que hauríem de fer és trencar-nos les banyes per aclarir com serà el nou país. I una de les peces clau és la futura llei electoral. És a dir, com triem els nostres representants al Parlament. Es tracta d'una qüestió espinosa, perquè en més de tres dècades no hem estat capaços, al Principat, de fer-nos-en una de pròpia. Ara és el moment. 

Hi ha dos elements que, si s'introduïssin en el nou mètode d'elecció, acabarien amb el que possiblement és el nostre principal problema: la dictadura dels partits. I és que les males polítiques, l'enxufisme i, fins i tot, la corrupció, provenen d'un mal endèmic, que és el poder omnipotent que tenen les cúpules de les formacions. Les solucions són les llistes obertes i dels diputats comarcals. 

Si cada ciutadà pogués triar quines persones de cada llista electoral són les que vol, els polítics s'haurien de guanyar el suport del poble. En lloc de pensar en com han de fer la pilota als seus superiors, es premiaria el criteri propi, i la capacitat de crítica. I amb el component territorial, hi afegiríem la defensa dels seus veïns. D'aquesta manera, acabaríem amb els diputats que, per tal d'escalar dins les estructures, s'empassen qualsevol gripau que se'ls presenti, encara que vagi en detriment de la seva comarca, enfonsada en el pou de l'oblit. 

El millor de tot és que aquests canvis podrien influir en més facetes de la vida pública del que podem imaginar. Si els nostres representants i governants s'haguessin de guanyar el suport de la gent, voldria dir que serien més eficients, més íntegres i, en definitiva, més persones. I això repercutiria en qui es tria a les universitats, al cos de policia, als hospitals i a tants i tants camps de la societat. Això sí que seria una revolució.