Un canvi de govern per enfortir-lo en un moment de pandèmia. Això és més o menys el que president Quim Torra va explicar quan va anunciar els canvis de consellers. No tenia res a veure amb la trencadissa (si és definitiva, encara no ho sabem) de l'espai de Junts per Catalunya. Això va dir.

Sorprenia que en un moment on el debat públic se centrava bàsicament en l'atenció sanitària o l'inici del curs escolar i amb les crítiques de les treballadores del sistema sanitari o de l'escola pública a les polítiques (més aviat escasses) dels consellers responsables no es toqués cap d'aquests consellers. O que després de la crisi de les residències no es toqués el conseller responsable. O encara més, que després d'haver anunciat a finals de gener que no existia confiança entre els socis de govern, del què se'n desprenia que el govern estava trencat no canviés cap conseller dels seus socis d'ERC o que no convoqués les eleccions que ell mateix havia anunciat. En temps de pandèmia res és el que sembla.

Pocs dies després del canvi de govern, dos dels tres nous consellers ja han ensenyat les cartes. El conseller d'Interior en seu parlamentària preguntat per les okupacions i en relació amb finques de grans tenidors afirma que cal una modificació de "la llei d'enjudiciament criminal i molts més textos legals per tenir un accés molt més ràpid". Dies més tard, entrevistat a "El matí de Catalunya Ràdio" ho matisa. Preguntat per si cal que veiem els mossos traient famílies de casa, respon "menys amb la gent vulnerable". Ho deia dimecres. I dijous al barri del Carmel de Barcelona veiem un desplegament policial enorme i sobretot, veiem brutalitat policial. Veiem brutalitat policial contra una família vulnerable. Tot dit.

El conseller d'Empresa en un sol tuit mostra la cara més fosca del neoliberalisme i del capitalisme. Un dels responsables polítics de mediar entre Saint Gobain i els seus treballadors i treballadores fa un tuit obviant que com a autoritat pública s'ha d'abstenir d'entorpir o limitar l'acció sindical, segons el Conveni sobre la llibertat sindical i la protecció del dret de sindicació de l'Organització Internacional del Treball. En un moment, on veiem com van anunciant tancaments diverses empreses, quina serà la proposta del govern de JxCat i ERC per protegir les treballadores? Nissan, Nobel Plàstiques, Bosch o Saint Gobain són la punta d'un iceberg, i és important saber si el govern es dedicarà a limitar el dret a vaga en cada cas on l'organització i la solidaritat entre treballadores prengui la forma de piquets informatius.

Faríem bé de no confiar mai en tots els que parlen de salvar l'economia, però no parlen de salvar els llocs de feina o les persones. Perquè llavors passa com el que veiem aquest dissabte: un govern que envia la Brimo i dona un ultimàtum a uns treballadors i treballadores organitzades per salvar els seus llocs de feina. Un govern que envia la policia davant qui exerceix drets fonamentals. El govern català parla contínuament de democràcia. I ja veiem que en el cas de Saint Gobain la democràcia no és pels treballadors. No és democràtic amenaçar en enviar els Mossos.

L'eterna promesa del govern més progressista de la història de derogar la reforma laboral no arriba, i per tant, les empreses tenen la porta oberta per deixar sense feina a treballadors i treballadores amb relativa facilitat. Per això, en el debat obert sobre quina política industrial necessita el país un pilar indispensable és la lluita per evitar el tancament d'empreses, mentre es continua apretant i recordant, des de tots els fronts, les promeses que massa sovint s'emporta el vent. I en ambdues coses el govern de la Generalitat hi hauria de tenir un paper. M'agradaria poder pensar que el manteniment d'empreses a Catalunya, una de les tasques del conseller d'Empresa, no implicarà la rebaixa dels ja minvats drets laborals. Perquè si aquesta és la línia d'aquest Govern, es farà un trist servei a la construcció de la sobirania productiva i política. I perquè si aquesta és la línia, els piquets s'estendran arreu com una taca d'oli.

I sí, sabem que sense sobirania política no disposem de totes les eines per garantir els drets de les famílies vulnerables o garantir els drets de les treballadores si existeixen les contrareformes laborals del PSOE i del PP de 2010 i 2012. Però això no pot ser una excusa per ser encara més regressius amb la gent treballadora o ignorar allò sí que es pot fer que no és més que no vulnerar ni negar els drets fonamentals.