Anem tard i malament. Aquest és el resum compartit per la majoria sobre la transició energètica a Catalunya. Ara bé, en funció de la teva posició, l’assenyalament dels culpables varia. Pel que fa als lobbies energètics, més enllà de retreure als darrers governs de Junts, ERC i el PSC la seva deixadesa, intenten constantment imposar el relat que les entitats ecologistes, la pagesia, la CUP o els 310 ajuntaments són l’eix del mal que paralitza la transició, perquè eviten que als seus municipis s’hi implantin instal·lacions renovables. Acusen de “nimby” tothom qui no combrega amb el sí a tot, a qualsevol preu i sense importar les conseqüències.
Els suposats “nimbys” som els que estem a favor de les renovables avui, ahir i fa 20 anys. Som els que tenim alternatives, els que apostem per l’Energètica Pública catalana per fer la transició; els que volem un desplegament que trenqui amb el model que impera des de fa anys: l’oligopoli de les grans empreses energètiques, que acumulen beneficis escandalosos a costa de les factures que paguem la ciutadania i que són les mateixes que promocionen aquests lobbies en favor de les renovables a qualsevol preu.
Tenim l’oportunitat de fer una transició al servei de la gent, dels sectors productius i del país. Només ens cal seguir correctament la Llei catalana del canvi climàtic, aprovada el 2017, que ens guia cap a un model democràtic, planificat, pactat, distribuït i de proximitat.
Tenim infraestructures com l’A-7, l’A-2 i moltes d’altres per omplir de plaques fotovoltaiques i molins; tenim embassaments, polígons abandonats, infraestructures en desús, camps salinitzats, milers de teulades particulars i públiques. Podem compaginar la producció agrícola amb la fotovoltaica —l’agrivoltaica— i, sobretot, cal millorar l’eficiència energètica i reduir els consums.
I aquí és on entra el PLATER: una planificació de la implantació de les renovables que es preveia acordar amb tots els sectors. Malauradament, el govern actual s’ha oblidat de la participació, del pacte i de l’acord. Un govern socialista que imposa una planificació que, en cap cas, segueix els criteris de la Llei del canvi climàtic.
Davant d’aquest despropòsit, s’aixequen 310 municipis per dir: així, NO. Volem participar en la seva elaboració i acordar-la. Per tant, en demanem la retirada per refer-la i pactar-la amb la màxima brevetat possible, però perquè respongui a un model que posi per davant els municipis i la seva ciutadania.
Fins i tot el ple del Parlament de Catalunya aprova que el PLATER no s’ha treballat amb tots els actors, obviant espais de participació i la feina feta als municipis i les comarques. Ara, de manera sorprenent, alguns d’aquests partits, com Junts, ERC o AC, canvien el vot i, seguidament, voten NO a retirar-lo i refer-lo escoltant els municipis, les entitats, la pagesia, la ciutadania i el sector empresarial. Increïble, però ben cert: quan cal donar suport als 310 municipis i a la resta de sectors, aquests partits voten NO.
Tot això genera un conflicte real entre el municipalisme, que treballa honestament en defensa dels seus pobles, i una alta política on els mateixos partits, com Junts, ERC i AC, es giren en contra dels seus batlles i batllesses. Evidentment, el PSC, a escala municipal, dona suport de manera acrítica i amb els ulls tancats al seu govern de la Generalitat.
Comencen les pors a les cúpules dels partits. S’acosten les eleccions municipals del maig del 2027 i el municipalisme de base planta cara. I quina millor solució que acordar, entre despatxos, aturar el PLATER fins després de les eleccions municipals? Així evitem que la sang arribi al riu i, posteriorment, ja imposarem el PLATER amb el vistiplau del govern del PSC i de la majoria dels partits.
La lluita no acaba fins que es guanya, i ara només tenim un parèntesi al davant d’uns mesos. Per tant, cal intensificar la feina per posar sobre la taula l’alternativa: un model acordat, planificat, de proximitat, distribuït i democràtic. Perquè, si no, el PLATER dels lobbies, d’una gran majoria de partits i de les energètiques ens passarà per sobre.