Fa dies que corre la brama que Podemos/Podem guanya el PP en intenció directa de vot. El verb ahir es va fer fet. Una enquesta d’El País donava una estimació de resultat electoral sobre vot vàlid que trastoca el mapa parlamentari actual a Espanya. Si es fessin eleccions demà, Podemos aconseguiria el 27,7 per cent dels vots; el PSOE, el 26,2, i el PP, el 20,7 per cent. L’enquesta és d’El País. Això marca. I també marca, més, encara que sembli mentida, el moment que vivim. Uns resultats tan espectaculars, que podrien convertir Pablo Iglesias en president del govern espanyol, han esclatat condicionats pels darrers i severs casos de producció política, en què ha quedat clar que no se’n salva ningú.

La caiguda de popularitat de Mariano Rajoy és una L. Majúscula. En picat. L’actual president del govern espanyol n’és conscient. El seu partit, també. Rajoy afrontarà aquesta desgràcia amb l’única arma que sap fer servir. L’administració del temps. És a dir, deixar-lo passar, convocar eleccions el més tard possible i que sigui allò que Déu vulgui.

El president espanyol amaga només dos asos: la millora de la situació econòmica i el petard català. No semblen ser guanyadors. Europa aguanta ara una nova borrasca que afecta els seus negocis i les seves finances. Res fa preveure que el nou sotrac que s’insinua mudarà i deixarà pas al creixement econòmic i la recuperació laboral. Pel que fa al petard català, com que Rajoy pretén desactivar-lo amb benzina, faria bé de no acostar-se’l a la cara.

Es pregunten els analistes si el gir electoral que preveuen les enquestes serà transitori o sòlid. Els pròxims mesos ho diran. Potser la febre passarà si no apareixen més casos encadenats de corrupció. Potser no. Potser la ira s’aquietarà en part quan arribin les urnes de veritat. En tot cas, les previsions ara són temeràries. Puja Pablo Iglesias i baixa Mariano Rajoy. Pedro Sánchez, ingràvid, no es mou.

A Espanya ningú sap ben bé què és Podemos. A Catalunya Podem és encara un misteri més desconcertant. Podemos o Podem? Sembla que la gent que integra el moviment, encara anònima, defensa a cor obert el dret a decidir i rebutja amb la mateixa ànima la independència. Diuen les enquestes autòctones que la irrupció de Podem/Podemos en aquest país no altera la majoria independentista. Això deuen voler ells. Capgirar-la. Les seves coïssors només són socials. Podran?