Així és que ja tenim la Crida, el Consell de la República i el Consell Assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.

Si fa o no fa, són els mateixos que van crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional, la Comissió d'Estudi del Procés Constituent i vés a saber quantes comissions, subcomissions, organismes, sub-organismes, delegacions i subdelegacions. Un frenesí, vaja. A aquest ritme, i si la independència triga massa, Catalunya esdevindrà el país amb més consells, comissions i assessories del món mundial. Segur.

És un país estrany, el nostre. Es crea la Crida Nacional per la República, que no vol ser un partit però que pot ser-ho legalment; que vol defugir "personalismes o estratègies de part", però que té un líder indiscutible que es diu Carles Puigdemont; que s'autodeclara transversal, ni de dretes ni d'esquerres, però que els que se senten amenaçats d'OPA ja l'han etiquetada de dretes i/o de centredreta.

I, mentrestant, el PDeCAT ja no sap en quin món viu. No sé si Satoshi Tajiri, el creador de Pokémon, s'ha anat inspirant en les evolucions de l'espai convergent, però si no ho ha fet, hi té una mina.

En aquest món de la postveritat que vivim (patim) els fets objectius fan nosa. S'atia l'opinió pública amb discursos emocionals exaltats i qui dia passa any empeny. 27 d'octubre de 2017, tuit de Quim Torra, diputat: "Ara que som independents, us he de dir que a mi els passaports no m'importen gens ni mica". "Si la República Catalana ha estat proclamada, és impossible que el Regne d'Espanya hagi destituït ningú".

Tuit de Quim Torra, president de la Generalitat. 25 d'octubre de 2018: "Amb l'obertura de judici oral al Suprem es consuma la infàmia. No només es jutjaran polítics honorables sinó els 2,3 milions de catalans que vam votar l'1-O. No acceptarem cap sentència que no sigui la lliure absolució i ens hi enfrontarem amb la força de l'1 i el 3 d'octubre".

I vet-ací que som on som, sense estratègia ni rumb -bé, una precisió aquí, és possible que no hi hagi rumb, però sí que hi ha objectiu: conservar el poder-, perquè no s'ha volgut ni es volen explicar les diferències abismals que hi ha entre els tuits del president del 27 d'octubre de 2017, quan no n'era, i les d'aquest any, que n'és.

Només ERC ho ha fet. I per això no deixa de ser republicana ni demòcrata. És, senzillament, un esforç descomunal d'anàlisi del que ha passat amb l'objectiu d'aconseguir la república sense viure en la postveritat. I per això, ara sí, es té en compte la correlació de forces.

Les ideologies existeixen. Aquí i a Katmandú. I les lluites per les hegemonies també. O és que això "dels carrers seran sempre nostres" és fraseologia seminarista?

La creació de la Crida és partidisme pur i dur. Legítim, evidentment. Com també és del tot legítim que els altres partits que no formen part del món convergent se n'allunyin. I es vestiran amb totes les camises transversals que es vulgui, però és el que és.

Personalment, ja no vaig acabar d'entendre que Convergència "evolucionés" a PDeCAT. El PSOE ha tingut casos de corrupció i continua dient-se PSOE. Hauria d'haver deixat de dir-se PNB el Partit Nacionalista Basc pel munt de frases racistes del seu fundador?

Tanta vergonya fa haver estat de Convergència? No hi ha res a defensar de la seva gestió, durant més de dues dècades, dels afers públics de Catalunya? És que s'hauria arribat on s'ha arribat si no fos pels convergents? Quants batlles dels de pits i collons i amb la vara alçada deuen tot el que són al partit on militaven? És que Carles Puigdemont va ser alcalde de Girona per obra i gràcia de Sant Narcís i diputat al Parlament per ser militant del Pacma?

Tanta vergonya fa ser de dretes o de centredreta o liberal i dir-ho? Conec persones d'aquest món convergent extraordinàriament qualificades i honorables per defensar el que són sense subterfugis ni camuflatges. I amb arguments, amb molts arguments! I ni la independència ni la república en poden ser el mantell. I em sorprèn que callin, que callin quan deuen tot el que són i tenen a CDC. O és que això de CDC era també un engany?

Per què a ERC no se li ha acudit anar creant artefactes polítics cada dos per tres? Com és que cada vegada que es vol fagocitar l'altre que tant s'estima es crea un moviment polític que el que pretén és anul·lar-lo amb l'engany de la sacrosanta unitat?

Ben cert. Un país ben estrany, el nostre: l'únic del món on tothom ja és només transversal i on per transcendir els partits es crea un partit.