Els sanitaris mirem amb preocupació els anuncis d’obertura d'activitats que suposin interacció social sense protecció adequada patint d’unes dades de pacients greus, ocupacions de llits de cures intensives per pacients amb la malaltia Covid-19 superior a la que hi havia el mes de juliol quan es va intentar l’anterior ocasió.
 
Amb preocupació responsable, no amb preocupació paralitzant, doncs sabem que els nostres pacients son alhora treballadors, ciutadans, familiars i que el tancament total de les activitats econòmiques posa en risc moltes economies domestiques.
 
Ens agradaria, però, una millor capacitat de comunicació a sectors de la diversa societat que avui és Catalunya. La imatge de vinclar-se a les protestes dels sectors i permetre l’obertura de terrasses de bars i restaurants el 100% o la incorporació a darrera hora de sales de concert, tot precedit per baralles infantils en el si del govern no ajuda a la necessària prudència, a l’imprescindible rigor, a la percepció d’un Govern que sigui govern.
 
Més d’una setmana de disputes puerils entre els socis malavinguts d’un govern que els mateixos partits que el configuren el donen per acabat en un moment estratègic on caldria que Catalunya parlés amb claredat i intel·ligència.
 
En les Corts Generals hi ha el debat dels Pressupostos imprescindibles per dotar de recursos els programes d’ajuts sectorials que tots afirmen que son imprescindibles, a la Unió Europea la posició de xantatge de Polònia i Hongria dilata la distribució d’uns fons que només faran l’efecte desitjat si hi ha projectes preparats quan comencin a arribar.
 
La política migratòria des d’Àfrica no ha canviat atzarosament. Itàlia fa temps que treballa amb Líbia per evitar l’arribada massiva a les seves empobrides regions del sud. Què ara sigui  la via de les Canàries la que adquireix novament dimensions de crisi humanitària no té una solució fàcil.
 
Que el CIS hagi publicat uns resultats insatisfactoris per els dos partits de govern de la coalició independentista a Catalunya, i que el mes de gener, en el moment de la campanya electoral pugui coincidir amb una nova onada de creixement de contagis pel coronavirus SARS.COV.2 i complica el panorama polític, especialment a JxC que surt més malparada en la demoscòpia.
 
La decisió de remodelar el govern per part del president Torra i precipitant l’escissió del grup parlamentari al Congrés, no va tenir present tots els temes que apareixerien en el debat polític. L’opció d’un interinatge amb dosi de patetisme partidista no ajuda a Catalunya.
 
En els centres d’assistència primària, serveis d’Urgències dels hospitals, en les plantes d’hospitalització, en les UCIs, es prenen decisions difícils. La nova malaltia omple de dubtes i temences l’activitat dels professionals sanitaris, però comparat amb la manca de rigor que s’aplica al món exterior, persisteix després de molts mesos una força inesgotable i una esperança indestructible que enforteix una cohesió horitzontal entre els que no es poden permetre reaccions puerils.

La pandèmia encara és aquí.