Un de cada quatre nens de deu anys té mòbil a l'edat dels 15 anys, prop del 95% ja en tenen. És cert que hi ha mètodes i filtres de control parental, però és igual de cert que els nadius digitals –la generació que ara és adolescent- té molta més expertesa en aquest medi. Aquesta dada serveix d'avançada per a un tema tabú: l'educació sexual dels preadolescents. Subratllo preadolescents perquè els experts situen a l'edat d'onze anys el primer contacte amb el porno generalista. Generalista, és a dir, qualsevol de les plataformes que emeten milers de vídeos sobre tota mena de pràctiques, gèneres i fetitxes de manera lliure i gratuïta a un sol clic de qualsevol eina amb accés a internet.

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), també coneguda com la Llei Wert, aquell ministre que volia espanyolitzar els nens catalans, va derogar l'any 2013 la Llei d'Educació del 2006 i, per consegüent, l'assignatura de l'Educació per a la Ciutadania, impulsada pel Govern de Zapatero que era la primera que incloïa educació afectiva i sexual a les escoles. No sé si ho recordaran, però la pressió d'aquells anys contra el govern socialista de la mà de la dreta espanyola (aleshores, unida sota el paraigua del PP i esperonada per la Conferència Episcopal Española) era constant i sorollosa.

Aquesta és l'única iniciativa que s'ha impulsat a l'estat espanyol per a l'educació sexual a les escoles. Una mesura que ve recomanada per la UNESCO en les Orientacions tècniques internacionals sobre l'educació en sexualitat, que es van actualitzar l'any passat. A Catalunya, la primera educació sexual s'aborda en les classes de ciències naturals o en l'assignatura de Valors Socials i Cívics que s'imparteix en els alumnes que declinen estudiar religió. A partir de tercer d'ESO (14 i 15 anys) s'expliquen com han de mantenir unes relacions sexuals, segures i sanes. Però a aquesta edat, la majoria dels adolescents catalans ja han tingut un primer contacte amb el porno.

L'última enquesta sobre salut i hàbits sexuals de l'INE és del 2009 i l'anterior és del 2003. En comparativa, l'edat de la primera relació sexual ha anat disminuint. La mitjana (de fa deu anys) se situava en 18,1, però, en canvi, el Baròmetre Control 2017 (de la marca de condons del mateix nom) en una enquesta online situa la pèrdua de la virginitat als 17,7 anys, però les noies s'inicien abans (el 49,3% té la primera relació entre els 14 i els 17) i el 43% dels nois, també. Però l'ONG SIDA STUDI situava el 2017 en un 72,6% els alumnes de segon cicle d'ESO que han tingut contacte sexual amb parella (masturbació a un altre, sexe oral, petons i carícies i/o penetració anal o vaginal) i el 17,3% els que havien realitzat pràctiques sexuals amb penetració. En el cas de l'alumnat de batxillerat, el 84,9% dels joves han tingut algun contacte sexual i un 34% dels i les joves han mantingut relacions sexuals amb penetració alguna vegada a la vida.

Les dades només corroboren una realitat: el primer contacte amb el sexe de molts adolescents és la pornografia. Davant d'això, l'accés lliure i gratuït a la pornografia hauria de ser un debat públic i polític. El Govern espanyol –en funcions- ha anunciat a través del Ministeri d'Educació que, en coordinació amb el Ministeri de Sanitat, vol derogar la LOMCE i impulsar una matèria d'educació sexual, que no ha estat definida.

Un model a tenir en compte és el que impulsa el govern de Navarra amb l'Skolae que presenta l'aprenentatge de la sexualitat, el bon tracte, l'autoconeixement, el respecte per la diversitat i la prevenció de les violències masclistes; i que ha estat una diana de crítiques continuades per part del PP.

El cas és que la societat ha de ser capaç d'entomar aquest debat: com eduquem per la sexualitat afectiva? Com prevenim l'accés al porno que no deixa de ser una realitat desvirtuada i fal·laç de la sexualitat adulta?

Mentre ens refugiem en el tabú de no afrontar aquests debats incòmodes, cada dia, milers de continguts propaguen la idea d'un porno centrat en els desitjos masculins, d'un mascle alfa, on la dona és vexada i sexualment explotada per satisfer-los, vector de la transmissió de tots els estereotips masclistes, on sovint els homes forcen les dones i això esdevé un clixé de fantasia sexual, amb pràctiques poc fidels a la realitat i cànons estètics que determinen conductes posteriors.

És possible que prohibir-lo no sigui una via. Però prevenir-ne els efectes i parlar-ne obertament, potser és una qüestió d'emergència social. Podem fer veure que el porno no existeix però per cada 4 pel·lícules convencionals que es filmen, se n'enregistren 11 de pornogràfiques, segons xifres de les productores de Hollywood.

I des d'una perspectiva feminista, a cada clic, perdem l'oportunitat de presentar una alternativa al porno mainstream que és un "mata i degolla" de tots els discursos que fem des del políticament correcte.