La mateixa expressió als ulls i els cabells de color castany. No per dir que és igualeta a mi però sí per veure-hi una retirada. Cap cosa excepcional. Només una prova més del que és capaç de fer la intel·ligència artificial. Amb una foto meva i cap de l'hipotètic pare de la criatura, em fa un retrat de com seria físicament el meu o la meva filla. Res de l'altre món i podríem dir de primer curs de la classe de realitat virtual. El mateix si pretens jugar a fer-te una sessió de fotos d'un anuari acadèmic a l'estil americà que res té a veure amb el teu passat escolar quan feies ESO a l'institut del poble. Reptes virals per passar l'estona i que et permeten fer uns "jiji jaja" amb els companys de feina i a les xarxes socials. I una manera més de tenir-nos entretinguts mentre això de la IA se'ns escapa de les mans més enllà de la gracieta.

Un expert en el tema em deia fa pocs dies que la IA és com un ganivet. Que és dolent o bo depenent de l'ús que en fas. Si és per fer mal o per tallar el fuet. La qüestió, però, és que un ganivet saps com és i el recorregut que té. En canvi, dels beneficis i els límits d'aquest nou món no en tenim ni idea. Ens genera curiositat i al mateix temps incertesa i pors per allò desconegut. Tenim una joguina nova que no sabem com acabarà evolucionant. El mateix que va passar amb els mòbils em deia l'expert. Però el cas és que ara tots hi som addictes. No podem viure sense ells, ens dominen la vida i ens allunyen de la resta. Ens distancien de la realitat mentre xafardegem la vida dels altres.

Hi ha estudis que alerten que hi ha nens que comencen a veure porno amb només 8 anys. I que a partir dels 15 pràcticament el 90% ja en consumeixen. Esgarrifós i difícil de controlar. Amb internet i tecnologia l'accés a continguts per a adults és més fàcil i perillós que mai. I entre el que veus i fan amb el que passa al llit de cadascú hi ha un abisme. És la perversió del sexe i és malaltís per aquells que encara no saben de què va la cosa. I es complica per moments quan hi entra en joc la tecnologia deepfake, que permet crear vídeos pornogràfics a partir de fotos i vídeos de persones reals. Continguts inofensius en origen que es converteixen en armes de xantatge i corrupció quan qui les crea és un desgraciat amagat darrere d'un ordinador.

Quan la broma de suplantar persones amb intel·ligència artificial arriba a mans de psicòpates és quan salten les alarmes. És quan molt abans i no ara s'haguessin hagut de fer lleis per posar els límits. Quan hi ha coses que se'ns escapen de les mans, els tallafocs han de venir de dalt i no deixar la societat als peus dels cavalls. Amb això no ens podem autoregular, perquè no en sabem i perquè tampoc coneixem què poden fer amb les nostres dades. Fins a quin punt un tarat ens pot desgraciar la vida. I fins a quin punt la realitat pot deixar de ser-ho. No crec que la IA acabi amb la raça humana com va vaticinar Stephen Hawking, però sí que generarà humans menys humans i més vulnerables.