Carme Forcadell i Anna Simó s'han sentit acompanyades aquest dilluns. La presidenta del Parlament i la secretària primera de la mesa han declarat al TSJC per haver permès el debat sobre el referèndum amb l'escalf del sobiranisme. Hi era bona part del Govern, els grups parlamentaris de JxSí, CUP i CSQEP -defensors del dret a decidir-, una àmplia representació del món local i els portaveus de les entitats que empenyen el procés des del carrer. La comitiva institucional era tan potent com calia i l'independentisme civil ha tornat a fer acte de presència, però amb una concentració més discreta que en el judici del 9-N. L'estampa demostra la dificultat d'articular una mobilització permanent en els pròxims mesos, imprescindible per reforçar el clam democràtic quan el xoc amb l'Estat entri en senders sense senyals d'orientació.

La causa contra la presidenta del Parlament i els membres sobiranistes de la mesa -facilitadors del debat parlamentari- constata quina ha estat la resposta de l'Estat fins ara, un guió que no patirà alteracions rellevants. És previsible que la investigació als representants de l'òrgan de govern de la cambra catalana s'engreixi quan la preparació del referèndum i la gestació de les lleis de desconnexió avancin. L'estat major del procés donarà per esgotada la via pactada finals de maig. Serà llavors -quan es visualitzi que la votació pactada no compta amb complicitat del govern espanyol- que els esdeveniments s'acceleraran. S'hauran de resoldre els interrogants vinculats al referèndum -n'hi ha uns quants-, anuncis que de ben segur tindran resposta als tribunals. La via judicial farà el seu curs en paral·lel al debat polític. Perquè la Moncloa fa temps que ha posat la qüestió catalana en mans dels jutges i, si cal, afegirà pressió als funcionaris, conscient d'atacar el flanc més delicat de tots.

Què transmet la determinació de Forcadell quan defensa el dret dels parlamentaris a afrontar qualsevol debat de naturalesa política? Que el procés circula per carrils estrictament democràtics -el debat es resumeix en un exercici de llibertat- i que l'única resposta rebuda de l'Estat és repressiva. La presidenta del Parlament alertava en la declaració al TSJC del perill de lesionar "la separació de poders", principi bàsic de qualsevol democràcia. És possible que Forcadell i els representants sobiranistes de la mesa rebin com a resposta una futura inhabilitació -veurem si l'estament judicial contemporitza amb el calendari de la causa-, però el paper de màrtirs, si es concreta, hauria de tenir un sentit.

El Govern ha escenificat en les últimes setmanes que està decidit a convocar i celebrar el referèndum, preocupat per difuminar discrepàncies internes i tensions en partits. Així s'expliquen gestos com la fotografia de l'executiu en ple al Pati dels Tarongers, anuncis com l'inici dels tràmits per comprar 8.000 urnes per a la consulta i mesures com el reforç de la coordinació entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El Govern només serà capaç d'interpel·lar el conjunt de la ciutadania i atorgar rellevància al compromís dels parlamentaris si fa evident que hi haurà una votació amb transcendència i que el seu resultat serà aplicat. Cap altre escenari comptaria amb un aval unànime de l'independentisme: un segon 9-N no es podria celebrar -ja ho han determinat els tribunals- i restaria valor al compromís dels qui protegeixen, cada dia, el relat democràtic.