Jordi Pujol s’ha declarat independentista davant d'Espanya. Això ja no sorprèn gairebé ningú al nostre país, però serà un fet rellevant dins de la història del sobiranisme. L’expresident ha fet un pas transcendental per situar la independència al centre, donant encara més amplitud a aquest segment de la societat que va caminant poc a poc, però amb pas ferm, cap a la separació amb Espanya.

Aquesta part de la societat, que falta per convèncer, és la que animaria al govern d’Artur Mas a encetar la “transició nacional” que va prometre a l’inici de la legislatura. La qüestió és, doncs, detectar el moment en el qual no fem el ridícul perdent un referèndum, cosa que ens abocaria a una teòrica frustració i a un desànim reivindicatiu.

La teoria pot arribar a ser certa. Però qui és el savi que detectarà el moment adequat? Per què no posem una data al més pur estil escocès i comencem a debatre i a treballar per fer entendre que la independència és un pas necessari per la recuperació econòmica, cultural i identitària del país. Fem ponències, programes de televisió, una fira, documentals, debats a la ràdio, temes del dia a la premsa, fem que sigui el tema estrella a les converses del bar…

Posem els pros i els contres sobre la taula ara mateix. Per què hem d’esperar més temps? Demà no va bé? Tenim alguna cosa millor a fer? Cal gastar el temps en pensar si ens pagaran els què ens deuen o si ens deixaran de robar uns quants milions en un meravellós i nou pacte fiscal?

Aprofitem la inèrcia actual, la voluntat de la societat civil, l’impuls de l’Assemblea Nacional i el canvi de xip de Jordi Pujol. I si el govern encara no vol arrencar, ja trobarem la manera d’agafar la iniciativa. Demà mateix és un bon dia per posar data a la independència.