Potser jo no escoltava…

31 de juliol de 2011
Potser jo no escoltava... però fins ara no he sentit ningú explicar-nos què passa si els països en fallida no tornen els diners que deuen. Sé el que em passa a mi si no pago la quota hipotecària que, com un martell de foneria, arriba cada mes per recordar-me que casa meva en realitat no és casa meva. En canvi, de Grècia, Portugal o fins i tot Espanya, no  sé si es factible això que demanaven els “paganos” alemanys, amb una contundència inquietant i coneguda: que els rescatats cedeixin una part de la seva sobirania. Venent-se el Partenon, per dir alguna cosa? De fet a casa nostra, el Govern ha posat a la venda edificis de la Generalitat per fer caixa... per retornar els diners de les bestretes que, de sobte, han vingut a esvair l‘espoli fiscal?

Potser jo no escoltava, però ningú m’ha dit què es fa amb la gent que, en pro de l’austeritat pública (tan necessària) anirà al carrer, amb prestació d’atur, en reduir càrrecs, cotxes o serveis sobrants. Això de no gastar sols pot ser el primer pas d’una seqüència, però aquí sembla sols la reacció imprescindible davant la dramàtica constatació de l forat.

Potser jo no escoltava el dia què la crítica al “mileurisme” va desaparèixer de l’agenda política. Amb els mateixos preus per quasi tot, ara qui arriba als mil euros de sou assegurat ha de callar davant l’allau de persones que sobreviuen amb salaris misèrrims, mentre surten als diaris els emoluments dels nostres governants més mancats de qualificació i programa. Així ha succeït que un pamflet sense contingut s’hagi convertit en el tret de sortida dels moviments que duran a la revolta. Hessel no diu res, però ho diu més clar que els grans tractats de política.

Potser jo no escoltava el dia en què es va dir quina és la raó per la qual val la pena convocar eleccions. Però potser és sols que ja no llegeixo declaracions de polítics, ni tant sols opinions  emeses pels de sempre. Poso la oïda per sentir la remor que està arribant, però encara no l’escolto. L’altre dia, però, un periodista va dir el que corre pels carrers des de fa temps: sigui el que digui el CIS, el millor candidat del PSOE per al proper 20-N es diu Mariano.