"Jo soc un gran nostàlgic", admetia l’estimat Toni Soler en l’entrevista que li vaig fer aquesta setmana. "Nostàlgic del passat i nostàlgic del meu propi passat". Carai! Quan vaig acabar, marxant ja cap a casa, vaig preguntar-me: soc nostàlgica? Ja us avanço que no he arribat a cap conclusió ferma. Però sí que he generat una possible teoria. El que sí que tinc per segur és que soc una persona que estima el seu passat. Les coses bones i les dolentes. M’han configurat tal com soc, amb les coses bones i les dolentes. Avui m’ho apuntava Alejandro Palomas en una altra entrevista: "Tot forma part de mi”. Les coses bones, sí, però les dolentes també. No patiu, no he caigut en una marmita de positivisme. No ens podem entendre sense estimar i respectar el passat. Tant el passat personal com el col·lectiu.
A títol personal, estimo, tot i que ja no hi són, les rajoles hidràuliques que tenien els meus avis al pis del carrer Rosselló; estimo l’olor de croquetes del replà de l’escala del carrer Roger de la meva iaia; estimo l’escalfor de la terra als peus al gronxador del "terreno" de Vall Romanes; respecto la nena que sentia ansietat ja al parvulari. Però també estimo a títol col·lectiu: la meva llengua, la cultura, respecto -tot i que de vegades odio- tot el que ens ha precedit -el bo i dolent- que ens ha fet ser com som.
De només pensar que si retrocedeixo quatre tres generacions enrere, arribo a una època on no existia el Passeig de Gràcia de Barcelona, em deixa esfereïda. Tan lluny i tan a prop. He tingut a tocar l'època de la construcció del que avui s’ha convertit en un eix de gentrificació de Barcelona, però que durant molts anys ha estat el centre del modernisme. Tan sols si tiro quatre dones enrere, no hi havia likes ni "gimnàs al que no atendre". Com ens ha canviat la vida en només quatre generacions. Quina fascinació pel passat.
Es pot sentir nostàlgia de quelcom que no has viscut? Sí, si la nostàlgia és estimar o si més no, respectar. Últimament, tinc la sensació que tot sovint ens estem oblidant d’on venim. Només mirem endavant. Fugim cap al futur deixant terra cremada sota els nostres peus. Sento que massa sovint creiem haver-ho inventat tot ara. Com si amb nosaltres haguessin nascut els problemes, els conflictes, les solucions, l’avenç, la humanitat -suposo que socialment tots portem una mica un adolescent a dins-. Tothom tranquil que no faré la frase de "Mister Wonderful" de "Els pobles que no aprenen de la seva història estan condemnats a repetir-la", no vaig per aquí. Però sí que hem de posar cura i desenvolupar un respecte pels qui ens han precedit. Per aquells de qui hem après, aquells que ens han obert les portes al món. També als que ens les han tancat. Només si respectem el nostre passat podem posar en valor el nostre present.
Fa escassos mesos vaig poder gaudir d’un concert on un artista novell feia un duet amb un altre de ben consagrat -i constructor de part de la nostra actual identitat-. Van interpretar el que jo tinc entès per "un temacle". Quan dic "van", vull dir "va", perquè el jove artista a qui se li va brindar l'oportunitat de compartir escenari amb aquella bèstia del rock en català, va haver de consultar la lletra de la cançó al mòbil. No va ser capaç ni d’aprendre’s els versos d’un -t’agradi o no- himne. Noi, estàs amb un autèntic mite. En part gràcies a ell estàs podent cantar en català sobre aquest escenari. Prou de dir-nos boomers i més nostàlgia -entès com a amor i respecte- cap a qui ha trepitjat el món abans de nosaltres. Respecte. Sento comunicar que el món no l’hem inventat els menors de 40. No hem inventat res, en tot cas ho hem pogut modificar, girar, millorar -si alguns han estat capaços-. Estimem el passat, respectem-lo, només així podrem tenir els peus ben clavats a terra.
Per tant, quan conegueu una persona que és nostàlgica, no l’acuseu de viure al passat, ni de boomer. Acuseu-la d’estimar tantíssim i respectar tant, que enyora tots aquells petits fragments, les olors, les sensacions, les persones i les cançons que un dia el van fer feliç o no, però que el van fer ser qui és, en el més ampli sentit de tots.