Les eleccions europees poden imprimir un gir a la dreta a la UE, que si es confirma caldrà veure fins a on es visibilitza i les implicacions que té. De moment, hi ha una campanya per davant i el que decideixin les urnes no està escrit. Solen ser unes eleccions amb més dificultats per mobilitzar la ciutadania, un tret que si es confirma aquesta vegada pot ser paradoxal, ja que estem davant un procés que aquest cop pot ser definitori de l'evolució immediata de la Unió.
Una de les incògnites del 9 de juny serà la línia que adoptarà la principal formació política de la UE, el Partit Popular Europeu (PPE). A la pràctica, les grans decisions comunitàries s'han cuinat al Consell Europeu, on s'apleguen els caps d'estat i de govern. És a dir, són els estats, especialment els grans, els que tallen el bacallà en el carril central del projecte europeu. Així serà també ara, però amb un fort condicionament de les majories al Parlament. I amb uns governs de l'eix central França-Alemanya afeblits, hi ha molt en joc a les urnes. Què farà el PP espanyol en el nou escenari?
El PPE sempre ha reunit des de forces democristianes -històricament les més europeistes- a conservadors tradicionals i, fins i tot, a sectors del populisme dretà, com la Forza Italia del desaparegut Berlusconi o, durant un temps, el Fidesz de Viktor Orban. El PP és un dels grups rellevants dins del PPE i en alguna ocasió ja ha delatat on s'ubica dins del magma conservador. Va ser molt reticent a condemnar la política autoritària d'Orban.
A tot arreu, el centre dreta tradicional es posiciona per activa o per passiva davant l'auge de l'extrema dreta. Ara mateix, són molts els dirigents del PPE que acaronen la idea d'obrir els seus braços a la italiana Giorgia Meloni. Els d'Alberto Núñéz Feijóo han adoptat fins ara un perfil volgudament baix en política internacional i europea, en línia amb el desinterès mostrat fins ara per Feijóo en aquest àmbit. Però se'ls hauria d'exigir que es definissin.
El món occidental, el que durant la Guerra Freda es va autoanomenar, potser amb un excés d'arrogància, "el món lliure", es va dotar d'unes institucions globals, que són les que han regit l'ordre liberal, vencedor finalment de la Guerra Freda. Amb totes les seves contradiccions, hi havia unes regles per impedir un far west planetari. Però ara, des de les Nacions Unides a la Cort Penal Internacional passant per l'Organització Mundial del Comerç, un potent corrent antiglobalista amenaça la pervivència d'aquestes institucions o la seva autoritat. Les europees també van d'això i obligaran el principal partit de la dreta espanyola a definir-se i dir si vol sumar amb els amics de Vox o apostar per un centre dreta europeista.