PPresupostos

14 de juliol de 2011
Finalment, la senyora Sánchez-Camacho ha comunicat al poble català que ja tenim pressupostos. Aital senyora, que talla el bacallà com si fos l’abadessa del monestir a l’edat mitjana o que parla dels pressupostos del país amb la mateixa confortabilitat que aquell qui es troba a cal sogre, no és, almenys en el moment d’escriure aquest article, un matí grisós tarragoní, membre del Govern de Catalunya i confio que no ho sigui mai. En un document amb faltes d’ortografia, impensable en qualsevol país del primer món i, segurament, també de l’últim, signat per un conseller, dos portaveus parlamentaris i el secretari general d’un partit, així consta per escrit allò que, per la via oral, ha fet saber la senyora Sánchez-Camacho, urbi et orbe, amb la desimboltura pròpia de qui sap que mana i que té el govern agafat per les parts nobles constitucionals.

Idò, mem, vejam quin partit “responsable” és aquest que ha salvat el Govern de Catalunya del ridícul de no poder aprovar els primers pressupostos. Es tracta del mateix partit que va dur a terme per tot l’estat una campanya d’oposició a l’Estatut Nacional aprovat pel Parlament de Catalunya el setembre de 2005, campanya catalanòfoba, amb tics racistes, que anava de fet contra Catalunya, amb Estatut o sense. És el mateix partit que impedeix que el País Valencià pugui veure TV3, que només guanyar-hi les eleccions ha suprimit les línies educatives en la llengua del país a totes les escoles, que just tornar al Govern Balear el primer que ha fet és suprimir la Direcció General de Política Lingüística, per innecessària, i crear en canvi una Direcció General de Caça, sense cap mania...

Una vergonya similar, a l’hora d’aprovar els pressupostos, no és imaginable enlloc més del món. O és que algú s’imagina un govern espanyol o francès pactant amb un grup antiespanyol o antifrancès, que allà on governa persegueix la llengua espanyola o francesa, malgrat que en siguin idiomes propis del territori?  El que acaba de passar al Principat és absolutament vergonyós i no pot ser qualificat de cap altra manera i, justament per això, perquè encara deu quedar un mínim sentit del decòrum, no crec que hi hagi foto Mas Gavarró-Sánchez Camacho. La Generalitat acaba de pactar l’abstenció als pressupostos, perquè tirin endavant, amb el principal enemic polític de Catalunya. I no passa res, absolutament res, talment com si CiU tingués butlla papal per fer el que volgués. Què deuen pensar la bona gent del País Valencià i les Illes, veient com la Generalitat només arriba a acords amb aquells que, al sud del Sénia, i mar endins, dinamiten legalment, políticament, mediàticament, econòmicament i socialment, una llengua que encara continua sent la nostra? Com es pot ser  tan tacticista i tenir una mirada tan curta quan el que està en joc és fonamental per a la nostra existència nacional? És que no ens adonem que si la llengua retrocedeix, pateix, té dificultats en alguna part del seu territori, és tota la llengua, el conjunt de l’idioma, que retrocedeix, pateix i té dificultats? Quina poca visió nacional de la llengua i de la política!

I què havia d’haver fet, doncs, un govern integrat pels millors de Catalunya per no caure en mans d’aquesta gent? Doncs ser no sols els millors –per cert, els millors no fan faltes d’ortografia, almenys en documents oficials-, sinó ser coherents amb un projecte nacional de país i, sobretot, ser valents. La gent hauria entès perfectament que CiU fes una oferta de col·laboració al PSC, ERC i ICV, forces de tradició democràtica amb els vots de cadascun dels quals ja n’hi havia prou, i que, si aquests s’hi haguessin negat, llavors haurien hagut d’explicar amb detall en quins punts se situava la discrepància i, aleshores, actuar en conseqüència: convocar eleccions anticipades, davant la impossibilitat d’aprovar els pressupostos. Però, en cap dels casos, deixar les prioritats del país en mans d’aquells que mai no l’han defensat i que, si poguessin, tots sabem què en farien de Catalunya: el que ja estan fent a la resta dels Països Catalans. Tant costa d’entendre que allò que passa a les Balears o al País Valencià ens afecta, directament, també a nosaltres i és una bestreta del que voldrien fer amb el Principat? Que santa Llúcia ens augmenti la vista, al govern, a l’oposició i als ciutadans que no som ni una cosa ni l’altra, perquè si només ens la conserva, estem perduts...