Pràctica de llibertat
Opinió
«El poble de Catalunya és un poble divers davant la uniformitat, unit davant la repressió, alegre front l’agressivitat, digne davant la violència»
ARA A PORTADA
-
-
Política Tots els escenaris possibles després del 29-N: de la revàlida de Sánchez a la «supermajoria» de Feijóo Bernat Surroca Albet
-
Política La CUP sotmetrà a la militància la decisió de no presentar-se a les eleccions espanyoles Pau Espí Solé
-
-
Política Feijóo evita parlar d'habitatge en l'inici de precampanya i promet un govern de «reconstrucció nacional» Neus Climent / Agències
- Carme Porta
- Activista i exdiputada
La gent porta dies reunint-se, autoorganitzant-se, encartellant, defensant escoles i ho ha fet a favor d’un dret, el dret a decidir. Un dret negat i qualificat d’il·legal. Però també, després de la repressió -repressió que no violència, la violència ha estat unilateral- indiscriminada i desproporcionada dels cossos de seguretat de l’estat contra les persones que eren als col·legis electorals, la gent segueix organitzant-se i manifestant-se pels drets reconeguts i aixafats, pel dret d’opinió, de manifestació i contra la repressió.
La resposta ha estat pacífica i s’ha fet amb alegria i dignitat, gent que no pensava votar i va votar com a resposta a la repressió, demòcrates que veuen drets pels que han lluitat i que veuen trepitjats. També gent que no va votar i que porta penjada al coll banderes espanyoles que no poden suportar com agredeixen la seva gent, el seu poble.
El poble de Catalunya és un poble divers davant la uniformitat, unit davant la repressió, alegre front l’agressivitat, digne davant la violència. Hem respost com un sol poble des de la pluralitat de pensament i hem rebut la solidaritat del País Valencià, de la Catalunya Nord -que a més ens va custodiar les urnes- del País Basc,d’una part del poble espanyol: a Sevilla, a Madrid, amb mobilitzacions diverses i multitudinàries que denunciaven la repressió, el silenci i la manipulació informativa, la conculcació de drets bàsics. Mobilitzacions que compensen la balança del menyspreable "a por ellos" i que ens donen calidesa i obren escletxes a la llibertat.
Si, la llibertat, com deia Fuster, és una pràctica i tot plegat ho prova. Les persones ens donem la mà i ens manifestem pacíficament, aixequem les mans quan ens agredeixen i acollim les diferències que ens mostren respecte. I ho fem per sobre de lleis que interpreten i ens volen imposar, ho fem per sobre de manipulacions judicials que converteixen les víctimes en agressors, ho fem amb la solidaritat dels pobles. I el poble, els pobles, les persones d’orígens i idees diferents hem fet que la violència exercida contra nosaltres se’ls torni en contra, hem seguit sumant suports i s’han despertat consciències.
La seva resposta ha estat més repressió, més ràbia, més acusacions, davant la nostra alegria, davant el nostre respecte, davant els llaços solidaris i fraternals, i mentre el món ens mirava i ho mostrava. Serem lliures perquè ja ho estem posant en pràctica.
Tècnica en imatge fílmica, ha treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt.
Et pot interessar
- Tornar, amb sentit institucional Ferran Mascarell
- Exili i retorn del president Puigdemont: vuit apunts Eduard Voltas
- Maria del Mar Bonet i l’Olympia que torna Jordi Bianciotto
- La pinça s'ha trencat Germà Capdevila
- Aliança Catalana no vol que se li vegi el llautó Ivana Martínez
- Per què els diem extrema dreta? Miquel Puig
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
