Els "comuns" s'han convertit en els dimonis dels Pastorets. Total per fer una anàlisi molt realista de la situació i una previsió raonable del que pot succeir, finalment, amb l'anunciat referèndum: que tot acabi en una mobilització d'indignació popular per una exhibició hiperlegalista del govern del PP, prohibint la convocatòria i inhabilitant a qui insisteixi en tirar-lo endavant. Aleshores, els "comuns" seran el carrer amb qui s'apunti a plantar cara als excessos dels gestors de l'estat de dret. Això és el que han dit sempre.
 
El que diuen també és que no es creuen que el referèndum projectat sigui un referèndum. Ho consideren un 9-N; no veuen clar que la llei redactada per donar-li cobertura legal i garanties democràtiques pugui complir aquesta missió. Ni que sigui suficient. Sembla que no els ha impressionat, ni li donen credibilitat, a l'apel·lació a l'ONU i a la seva doctrina sobre autodeterminació com a empara legal de la futura llei excepcional; tampoc estan segurs que aquesta llei arribi a tenir mai vigència, suposició, que, de complir-se, limitaria l'1-O a una mobilització en termes pràctics. Tanmateix, seguint aquest raonament, aquesta convocatòria serà igualment suspesa i prohibida pel TC, el que donaria pas a la mobilització que realment s'està buscant des del comitè central independentista, l'aixecament pacífic dels catalans indignats, i a la que els "comuns" donaran suport, segons diuen. Seran aliats el dia de la veritat.
 
El pressing Colau és una senyal de debilitat dels independentistes. S'entén la necessitat del govern de Puigdemont de crear un estat d'opinió que doni per fet, sense defalliments, el que només és una declaració d'intencions però que no té ni llei aprovada, ni per descomptat decret ni normes d'organització, ni tant sols pressupost. El que interessa és parlar del "sí" i el "no", de participació, de preparatius, de conseqüències vinculants, perquè aquest és el debat que dona credibilitat a la convocatòria encara no materialitzada. En el fons, tothom sap que aquesta és una hipòtesi que podria fallar i el seu simple enunciat posa de manifest la debilitat política dels seus impulsors; però no és el mateix que ho digui l'exconseller Baiget que l'alcaldessa de Barcelona.

Els dubtes d'Ada Colau i el seu partit son un destorb per al missatge oficial que la lluna ja és al cove. Si fos així, si tot estigués al sac i ben lligat, les reticències dels "comuns" sobre el referèndum serien obviades olímpicament.