Queden poques setmanes per acabar l'any i el més calent de la negociació parlamentària per aprovar pressupostos és a l'aigüera. El trencament del pacte de coalició entre ERC i Junts va truncar un procés d'elaboració que l'aleshores conseller Jaume Giró ja havia perfilat i encaminat.

Esquerra governa ara en solitari després d'una transició ràpida sense majors inconvenients. Els diferents departaments del govern tornen a funcionar a velocitat de creuer i el trumfo de la derogació del delicte de sedició ha atorgat a Aragonès l'oxigen necessari per encarar la segona part de la legislatura amb una certa tranquil·litat.

Però encara queda un altre entrebanc important a superar: els pressupostos de 2023. L'any vinent veurem les orelles al llop i començarem a patir les conseqüències d'una crisi que ens caurà amb tot el pes a partir de 2024. Per això l'any 2023 serà de la màxima transcendència per bastir els escuts necessaris per fer front a la crisi. 

L'aspecte més destacat dels pressupostos de 2023 és que tenen una vocació expansiva. Encara hi ha marge de dèficit i encara fluiran els fons europeus, circumstàncies que desapareixeran a partir de 2024, quan l'ombra de les retallades es faran presents amb tota probabilitat.

D'aquí la xifra de 3.000 milions d'euros que es podrien afegir al total dels comptes de la Generalitat per 2023. Uns números que difícilment es podran repetir el 2024. Les circumstàncies polítiques són endimoniades i l'aritmètica parlamentària es presenta complicada per la consellera Mas. Només hi ha dues forces polítiques amb el pes suficient per fer possible l'aprovació dels pressupostos 2023: Junts i el PSC.

El PSC es posa de cara, obligats per les necessitats de Pedro Sanchez, que necessitarà els vots d'Esquerra per aprovar els pressupostos estatals, però és una opció difícil de digerir pels de Junqueres, que treballen per desplaçar i ocupar l'espai polític dels socialistes, especialment a l'àrea metropolitana.

Junts, per la seva banda, no té cap incentiu per aprovar els pressupostos d'Esquerra. Necessita marcar perfil propi com l'alternativa dins l'independentisme, i no pot votar a favor dels comptes del partit amb el qual acaben de partir peres al govern de coalició. L'única carta que poden jugar és la de l'oposició furibunda a qualsevol iniciativa que tingui el segell d'Esquerra Republicana.

És evident que Aragonès té l'alternativa d'optar per una pròrroga pressupostària. No seria el primer ni l'últim govern a fer-ho. Es pot gestionar un país amb comptes prorrogats, fent ús de diverses fórmules d'ampliacions de crèdit per fer front a les necessitats dels diferents departaments.

Tanmateix, és una opció feixuga que afebleix i desgasta políticament. Però sobretot, posa les coses més difícils a les famílies, les empreses, els autònoms, els usuaris de la sanitat i l'educació públiques. Per fer front a la crisi, el país necessita uns compten millorats i actualitzats, i Esquerra haurà de prioritzar això per sobre d'altres consideracions polítiques que també són importants, però que han de passar a un segon pla.