Es tracta de connectar ports i trens. Potser perquè Despeñaperros també és un port, els diferents governs espanyols han pensat que un corredor central és bàsic en la seva concepció ferroviària. Fora de tota lògica el corredor del mediterrani havia quedat despenjat de les prioritats de Foment des del 2003, quan Alvarez Cascos era el ministre de la matèria. Ara Europa, amb el comissari de Transports Kallas, aposta pel realisme, que no denoten algunes decisions dels estats.

Realisme de fet vol dir aplicar sentit comú, i no cal córrer ni pensar tant, només cal mirar la història, l’antiga, i seguir la Via Augusta. Amb això hauríem fet santament. L’altra opció és mirar les dades econòmiques, que acostuma a ser un criteri de consens. I més quan la crisi recorda els colls d’ampolla que tenim. I que segur que una part de la crisi es pot atribuir a prioritzar AVE per set persones, en comptes de posar la doble via entre Vandellòs i Tarragona. Només amb això, i resolent les connexions dels ports de Tarragona i Barcelona, i sense necessitat d’anar a demanar 51.000 milions d’euros a Europa, mireu com estaríem ara.

El realisme passa per aparcar una obra com el túnel de Canfranc al Pirineu pels costos ambientals i econòmics, que de fet és el que Madrid considera el seu corredor. Però Europa vol realisme, acabar amb pedaços i miques, i fer obres que vagin més enllà de la curta volada, que vagin més enllà de llençar els diners per pur lluïment electoral.

Però una vegada fet l’anunci, caldrà veure com es reparteixen els diners. Què fa el Govern espanyol amb l’ajut europeu de més del 10% , i per quin corredor comença?
Perquè és clar si  el 2003 el PP no feia seu el corredor del mediterrani, entre altres raons era perquè vés a saber on serà Catalunya el 2030? Serà independent, i Espanya haurà gestionat les obres del corredor? Així ho dissenyen. Així ho pensen.
 
Mentre arriba el 2030 la Generalitat diu que ja ha fet els deures, i que té clares les obres que cal fer. I és clar caldrà veure com es financen les obres, d’on surt la resta, aquest 90%. Caldrà saber, com sempre, qui paga.