Els Mossos d'Esquadra han irromput aquest dimecres en diverses conselleries a la recerca de “perillosos” llaços grocs i de cartells en suport als presos polítics. És la darrera acció desmesurada d'una policia catalana intervinguda i ben disposada a complir amb tot el zel del món les controvertides decisions de la Junta Electoral.

Es pot arribar a discrepar –malgrat que els fets ho demostren- si Junqueras, Forn i els “Jordis” són presos polítics. Legítimament es pot no donar suport a la demanda política del seu alliberament –tot i que costa molt d'entendre des d'un punt de vista humanitari-. Tanmateix, és absolutament inacceptable que, aprofitant el context de la campanya electoral, s'aprofiti l'avinentesa per prohibir les mostres de suport popular o institucional.

La Junta Electoral ha convertit la campanya electoral en un període excepcional en el qual la llibertat d'expressió està molt més limitada que habitualment. Haurien de ser uns dies en els quals seria saludable més debat polític que mai i, en canvi, s'envien policies a retirar pancartes, cartells, decoracions de ganxet (groc) i llaços així com s'amenaça amb sancions els mitjans públics per informar “massa” de certs temes.

No es tracta, tanmateix, d'un problema d'aquesta campanya. L'alcaldessa de Berga va haver de passar pels jutjats –prèvia detenció- per no retirar l'estelada durant dues campanyes electorals. I, en un dels casos més escandalosos que es recorden, es va prohibir una manifestació a favor del "no" a la Constitució Europea... just abans del referèndum sobre la Constitució Europea.

El comportament de la Junta Electoral dels darrers dies s'ha demostrat absolutament parcial al servei del “bloc del 155”. Ha arribat a criticar la retransmissió de TV3 de la gran manifestació pels presos polítics al carrer Marina i obviar –textualment, perquè ningú ho havia denunciat- que dies enrere s'havia ofert en directe la manifestació unionista de Societat Civil Catalana.

La situació d'aquests dies obliga a recordar que quatre dècades després Catalunya no disposa de llei electoral pròpia. El context no sembla propici però tots els partits haurien de tornar a prioritzar-ne l'aprovació. Si més no, per disposar d'una Junta Electoral catalana que, en campanya, opti per afavorir el debat polític i no per limitar-lo com ho fa l'espanyola.