Encetem un any després del qual ja res no serà com abans. El 9 de novembre els catalans i les catalanes estarem convocats per expressar a les urnes la nostra voluntat pel futur del país. És per això que el primer propòsit que demano per aquest any que comença avui és demanar que tots plegats estiguem a l’alçada del moment històric. Sigui quin sigui el sentit del nostre vot en la pregunta encadenada cal que siguem dignes de l’instant, cal ser conscients de  les desenes de generacions que ens han precedit i que han anhelat aquest moment irrepetible. Ens toca a nosaltres exercir la Història, en majúscules. Fem-ho amb la maduresa, la fermesa i la determinació necessària.

El segon propòsit que demano és que l’Estat espanyol estigui a l’alçada que s’espera d’un estat de dret i democràtic a l’Europa del segle XXI. Que facin la campanya que vulguin –tenen el seu dret a fer-ho- en contra de la independència de Catalunya, però que no s’esforcin a negar el dret a votar. Hi ha molts, moltíssims, ciutadans espanyols que han lluitat durant anys contra la dictadura perquè ara tot se’n vagi en orris per les proclames indecents de certs comunicadors i pel to neofeixista de certa classe política. Hi ha molts espanyols, moltíssims, que no es mereixen patir la vergonya que la seva terra  sigui recordada com aquell estat europeu que negà la democràcia a tot un poble la tardor del 2014.

El tercer prec democràtic és per la comunitat internacional, de la qual no en tinc tampoc cap dubte que respectaran el procés que fa temps s’ha iniciat a Catalunya i que sigui quin sigui el resultat del 9 de novembre acceptaran el resultat. Els drets a veto només s’utilitzen quan les anomenades potències mundials creuen que una decisió pot fer perillar la seguretat del planeta. No és el cas del referèndum de Catalunya. El nou estat català no serà un problema sinó una solució, sobretot per la Unió Europea, que per fi tindrà un estat solvent al sud del continent. Repassin les xifres de turistes que cada any visiten Catalunya i comprovin d’on provenen: Estats Units, la Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia, Rússia i Japó. Algú es creu que la gent d’aquests països deixarà de venir a Catalunya per un canvi polític? Algú es creu que els governs d’aquests i de la resta de països del món posaran murs per tapar ciutats com Barcelona?

Parafrasejant el president Mas, els catalans funcionem millor si ens governem nosaltres mateixos que si ens governen altres. Jo afegiria que qualsevol país funciona millor si s’escolta la veu del poble que no pas si es silencia. Els propòsits per al 2014, doncs, passen per exigir democràcia a tothom tot i que és preocupant que encara calgui recordar-ho tant, fet que em fa pensar que la transició catalana comença tot just ara de debò. La nacional i també la democràtica.