Els mitjans de tot el món aquests dies es fan ressò de les devastadores conseqüències que ha tingut sobre les Filipines el tifó Hayan. Entre les històries i les imatges que s’han pogut llegir i veure n’hi ha de molt esfereïdores, però les més dramàtiques són, com sempre, les dels infants que es troben absolutament desemparats enmig d’una situació caòtica. UNICEF ha quantificat en 4,6 milions els nens que han quedat desprotegits. Aquest organisme internacional, que vetlla per la seva protecció i els seus drets, ha incidit en un aspecte fonamental en aquestes catàstrofes, destacant que es tracta d’una necessitat urgent localitzar, identificar i mantenir en espais segurs els infants que viuen en les zones afectades pel tifó. L’objectiu no és altre que evitar que pateixen qualsevol abús i mantenir-los sans i estalvis.

S’han de protegir els infants perquè moralment és una obligació i s’han de protegir els infants perquè representen el futur i el progrés de totes les nacions. En el cas de Filipines, entre aquests infants potser hi ha la propera presidenta del país o el científic que trobarà un sistema més efectiu per alertar sobre els tifons. Ells i tots els infants del món són la llavor i necessiten la màxima protecció. En aquest sentit, vull recordar que amb aquest objectiu es va aprovar el 20 de novembre de l’any 1989 la Convenció sobre els Drets dels Infants que és el primer instrument internacional que reconeix els nens i les nenes com a agents socials i com a titulars actius dels seus propis drets.

Per garantir la seva protecció i el seu desenvolupament la declaració recull en els seus 54 articles els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de tots els infants. La seva aplicació és una obligació dels governs dels 193 estats que van ratificar el document. Però també defineix les obligacions i responsabilitats d’altres agents com els pares, els professors, els professionals de la salut, els investigadors i les nenes i els nens. 

La convenció es complementa amb dos protocols. El primer fa referència a la venda d’infants i a la prostitució dels menors i el segon és relatiu a la participació dels infants en conflictes armats. Tot i que nombrosos països posseeixen lleis per protegir la infantesa, molts no les compleixen. Per als infants això suposa viure en situacions de pobresa, sense llar, sense protecció jurídica, sense accés a l’educació, en situacions d’abandonament i per malalties, en molt casos curables. Els adults d’avui vam ser els infants d’ahir. Tot i les complicacions que comporta la vida, en major o menor mesura hem tingut probablement la nostra oportunitat. Fem avui possible entre tots que els infants d’avui també tinguin un futur, una vida, el seu lloc al món. Hem de mantenir els fonaments per la igualtat d'oportunitats com a garantia de cohesió social perquè funcioni l’ascensor social.

A Catalunya, aquesta sempre ha estat una prioritat, a través del teixit associatiu en favor dels infants i des del conjunt d'institucions del país, amb la Generalitat de Catalunya al capdavant, ara més que mai enmig d’aquesta crisi, es protegeixen els infants de les famílies menys afavorides en una aposta de futur pels més menuts del país.