El conseller Quim Nadal, en nom del Govern, ha demanat a la Defensora del Poble, que no s’excedeixi en les seves intencions de repelar encara més l’Estatut. Li ha recordat la seva provisionalitat en el càrrec en el que succeeix Enrique Múgica. I ho ha fet a propòsit de les declaracions de Maria Luisa Cava de Llano a Catalunya Ràdio, on ha augurat un nou atac a l’Estatut.
És la seva manera de caure simpàtica a tots els catalans. Potser sí és clar. Ja no deu venir d’una massegada més. A la llarga la indiferència dels catalans potser acabarà interpretant com un gest simpàtic qualsevol trepitjada. Perquè que surtin més d’un milió de catalans al carrer deu ser indiferència? A ella no l’espanta ni el 10 de juliol, ni l’11 de setembre. Li amoïna, a més de la topada amb el Síndic, i vol recòrrer, el codi de consum, i la retolació dels establiments comercials. La cosa ja vée de família, com ens ha aclarit el professor J.B Culla, que ens va donar detalls del tarannà, i gestió del pare de la Defensora.
Ja és que els testos s’assemblen a les olles. Però és que nosaltres tenim la vaixella sencera. I tots els plats tenen el mateix dibuix. A més de la Defensora, en l’obertura de l’any judicial, el president del Tribunal Suprem Carlos Dívar també ha volgut marcar territori. Aquí no es canvia res del que ha decidit el Constitucional. Que se n’oblidi Zapatero dels seus plans de legislar els consells territorials de justícia.
La provisionalitat de Cava del Llano, tampoc no fa canviar res. L’Estat té uns funcionaris i una estructura que saben mantenir la seva tossuda visió centenaria. Un Estat, una nació, i una llengua per damunt de l’altra. Ells que són l’estructura, el moll de l’os, estan per damunt de conjuntures i legislacions canviants.
Tant és que ara Manuel Chaves anunciï que hi ha un grup de treball que prepara una llei perquè els ciutadans de qualsevol punt de l’Estat puguin fer servir la seva llengua davant els òrgans de justícia. Segur que demà reobriran l’any judicial, i tornaran a la càrrega. I si no sempre hi pot haver un guàrdia civil, com el de l’aeroport de Palma, a punt d’interpretar l’esperit constitucionalitat a la seva manera.