Vatel, pel·lícula de Roland Joffé (2000, disponible a Filmin i Amazon Prime) protagonitzada per Gerard Depardieu, Uma Thurman i Tim Roth, explica la històrica visita del rei Lluís XIV de França al castell de Chantilly, residència del príncep Condé. L’objectiu de l’amfitrió és que el rei Sol li encomani la direcció dels exèrcits de França en la guerra franco-holandesa que està apunt de començar. La cort sencera del rei s'instal·la a Chantilly: el rei, la reina, els patges, nobles de tota mena i les amants del rei.

El Borbó francès és capritxós, i just quan arriba a casa de Condé decideix canviar d’amant i demana als seus amfitrions que canviïn d’habitació l’antiga, relegant-la als pisos inferiors, i que instal·lin la nova en una cambra a prop de la seva. Quan canvien d'habitació les dues amants es creuen per l'escala, i amb una mala llet deliciosament barroca, la nova agraciada li diu a l'altra: "baixeu senyora? Jo ascendeixo...".

El pròxim 14 de febrer és probable que veiem la baixada de Ciutadans i l'ascens del PSC cap al rol central i primordial dins el bloc unionista. El PSC serà la nova amant del rei – l'Estat – instal·lada a la cambra catalana. Que Ciutadans fos la primera força al Parlament i el principal partit de l'oposició s’explicava en gran mesura per l'efervescència del procés el 2017, que va mobilitzar els catalans unionistes darrere una força nítidament anti-independentista i probablement més anticatalanista del que molt d'ells eren.

Que el PSC torni a recuperar el seu paper central seria un símptoma clar de l’inici del post-procés i la baixada de tensions. Per més que s'hi esforcin els independentistes més maniqueus no tot l’unionisme és igual i malgrat les seves postures clarament contràries a la independència i fins i tot al dret a l’autodeterminació, el PSC no qüestiona els consensos bàsics del catalanisme relatius a la llengua i fins i tot a les aspiracions de més autogovern.

L’arribada del ministre Illa representa una aposta dels socialistes, que presenten un candidat més presidenciable que Iceta i amb menys càrrega pública en termes del Procés. És molt difícil que el PSC, fins i tot amb Illa al capdavant, pugui arribar al govern de la Generalitat, però si es converteix en el principal partit de l'oposició i fa un bon resultat pot intentar contribuir, en una pinça amb Esquerra, a rebaixar la tensió i a esquerdar els blocs. Si Esquerra ha de seguir governant i gestionant la pandèmia durant, com a mínim, el primer any de la legislatura, podria esperar-se d'Illa una oposició constructiva, tenint en compte la seva experiència al capdavant del ministeri.

L’altre element rellevant del resultat del PSC és relatiu a la situació dels presos polítics. És ingenu esperar que la situació dels presos es resolgui de manera ràpida o fàcil. Aquesta és una matèria que per resoldre-la caldria molta intel·ligència i molta discreció per part de tothom. Com que la proposta de llei d’amnistia s'ha convertit en un nou element de propaganda de campanya – aprovada pel Parlament en l'últim ple de la legislatura –, sembla que només queda la incerta i improbable via de l'indult.

Indultar els presos polítics tindria un cos molt alt pel govern de Sánchez i Iglesias. Els indults s'aprovarien no només sense acord amb l’oposició, sinó també contra els poders fàctics de l’Estat i probablement contra l’opinió majoritària de la ciutadania espanyola. Però indultant-los, Sánchez desactivaria parcialment un dels principals elements de reivindicació independentista i això forçaria els partits a trobar nous arguments i reconfigurar la seva lluita pels propers anys. La relació entre indults i resultats del PSC el 30-M no és gens clara però podrien arribar a formar part de les negociacions d’una possible investidura.

Com les amants de Lluís XIV a Vatel, PSC i Ciutadans s'intercanvien el rol. Caldrà veure si la nova amant serà més hàbil que l’anterior en calmar els ànims a la cort i contribuir a treure la política catalana del seu estancament perpetu.