De fa algun temps sembla que Pere Navarro ha trobat l’equilibri. No és gens fàcil, l’“equilibri”. Les filosofies orientals hi dediquen anys i panys. El Yin i el Yang, en diuen. Dues forces fonamentals, oposades però complementàries. L’independentisme i l’unionisme, en el cas del PSC. El problema és que Navarro no en sap prou, de filosofies orientals, perquè una cosa és l’equilibri i una altra de ben diferent, la fusió. Com es poden fondre el Yin i el Yang? El negre i el blanc, l’esquerra i la dreta, Fumanxú i Nayland Smith? Fondre l’equilibri genera monstres.

Per això, malgrat el gran voluntarisme fonedor de Navarro, el PSC pateix tant. Exdirigents “catalanistes” del partit, com Joaquim Nadal i Antoni Castells, se li reboten i són capaços de proclamar que, si ara haguessin de decidir, decidirien independència. A les comarques de “la Catalunya catalana” militants i dirigents es passen en massa a les files d’Esquerra. A l’altra banda, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, imprimeix pamflets declarant no prioritària la consulta sobiranista i demanant un “no” a la independència. En què quedem? Si la consulta no és prioritària, per què cal votar que no? Núria Marín ha trencat el Yin i el Yang perquè Miguel García, temperamental president de l’Hospitalet FC, ha insinuat que encapçalarà la llista de Ciutadans en les pròximes eleccions municipals. García és foscor en estat pur. Marín ha abandonat l’equilibri del PSC i podria acabar competint a les braves amb el candidat de  Ciutadans per veure qui és més espanyol.

Les dues ànimes del PSC són una ànima i mitja. No hi ha equilibris perquè Alfredo Pérez Rubalcaba i el PSOE no ho permeten. La consulta que el PSC vol “pactada, legal, clara i vinculant” no serà ni “clara, ni legal, ni vinculant” perquè no es podrà “pactar”. Núria Marín no ha de patir. Si és pel seu partit, serà que no. Com vol Miguel García. Qui ha de patir és Pere Navarro. Cada vegada hi haurà més exdirigents catalanistes que es proclamaran rebels secessionistes. Cada vegada hi haurà més militants àrea metropolitana enllà que canviaran de samarreta. Perquè el Ying pot més que el Yang. El Baix Llobregat i el PSOE són la llei. I el comissari Nayland Smith mai s’ha fos amb Fumanxú.