Legislar per donar resposta a casuística concreta no és una acció de qualitat legislativa. Quan es demana que no s'endureixi les penes establertes en el Codi Penal en el moment calent de les emocions que provoca un titular, unes declaracions de víctimes o de familiars directes de víctimes d'atrocitats d'altres humans, és per evitar perdre la mirada global del sistema penal i penitenciari.

El sistema punitiu d'un estat ha de ser un instrument que reflecteixi quin model de societat es busca. Punir es defineix com imposar una pena o càstig a algú per fer-li expiar un delicte o una falta. El sistema punitiu. Defineix doncs el que no és tolerable per a la vida comunitària i ha d'anar, necessàriament acompanyat de sistemes culturals que ajudin a la societat sencera a fer seus els límits establerts.

Afortunadament, els sistemes parlamentaris poden canviar una norma a mesura que la societat evoluciona i una acció que abans, col·lectivament, era considerada acceptable o una falta lleu pot ser considerada més greu quan els valors socials així ho determinin. També pot produir-se a la inversa. La societat pot evolucionar cap a conceptes més laxos o permissius en algunes matèries.

Ara bé, quan es modifiquen alguns elements del nostre sistema punitiu, cal pensar en els que estan complint condemna per al tipus de delicte que es vol canviar i també, en els que l'hauran de complir en el futur. Si la norma no té efectes sobre el passat ni el futur, no estem canviant res. Quan té efectes sobre el passat i el futur és que s'han introduït canvis.

Fa dies que en el món jurídic i en els àmbits polítics o creadors d'opinió pública es parla de la Llei Orgànica 10/2022 de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la del "només si, és si".

Sorprèn que en algunes declaracions polítiques s'hagi mostrat indignació per les repercussions retroactives que ha causat. Article 2.2: "Tendran efecto retroactivo aquelles leyes que favorezcan al reo, aunque al entrar en vigor hubiera recaido sentencia firme y el sujeto estuviese cumpliendo condena."

Alguns juristes estan dient que cal tenir present l'eliminació del considerat anacrònic delicte de "estupro" i l'engany en els delictes sexuals ha deixat de ser considerat. També cal revisar la translació d'alguns preceptes a la llei penal del menor, ja que alguns articles els aboquen a l'internament en centres quan els adults poden ser penats només a una multa.

Costa molt canviar els delictes sexuals, ja que la llosa cultural que pesa sobre una societat masclista ho fa molt difícil. Però és precisament per això que cal fer-ho ben fet.

Una part molt important de la magistratura és conservadora, però aquest és un fet que no pot servir d'excusa, ans al contrari, obliga els poders legislatius a ser molt més curosos i tenir una mirada integral i integrada del tot el corpus jurídic quan es vol que una norma ajudi a rectificar actituds arrelades profundament en una societat que les dones han de recordar constantment que volen viure sense por.