Aquesta setmana, el Banc Central Europeu (BCE) va tornar a pujar el tipus d'interès per a frenar la inflació a la zona Euro. Segons les dades del BCE del mes d’agost, la inflació se situa al 3,3%, empesa pel preu de l’energia i combustibles que ha augmentat un 14% respecte de l’agost de l’any passat. Els preus del menjar, alcohol i el tabac es mantenen igual mentre que els preus dels serveis disminueixen lleugerament. Tot i els esforços del BCE per controlar l’augment sostingut dels preus de l’energia, continua sent un misteri com únicament l’augment dels tipus d'interès aconseguirà rebaixar els preus del petroli.

En altres ocasions ja hem parlat de com el control dels tipus d’interès és una de les poques eines de què disposa el BCE per estimular o refredar l’economia. Quan el BCE considera que l’economia s’està accelerant i la demanda creix més de pressa del que l’oferta pot absorbir, el BCE puja els tipus d’interès per tal d’encarir els diners i reduir-ne la demanda. Aquesta mesura, però, és menys efectiva quan la inflació no ve causada per un augment de la demanda, sinó que per una pujada dels preus per part de l’oferta.

En aquest cas, la pujada dels tipus d’interès pot tenir conseqüències molt negatives per l’economia: estancament de la demanda de diners, reducció de la inversió i augment del cost del deute i les hipoteques. Les mateixes dades del BCE mostren com el consum no ha augmentat en aquests mesos, al contrari, s’ha mantingut molt estable, amb una taxa de creixement de l’1%, el que indicaria que el BCE està castigant la demanda per una inflació que no sembla que estigui causant.

Segons el BCE, el preu de l’energia i els combustibles ha augmentat un 14% en un any. Aquest augment dels preus es podria explicar per l’atac dels Estats Units a l’Iran, que ha bloquejat l’estret d’Ormuz i ha reduït l’oferta global de petroli. L’oferta limitada i el bloqueig dels vaixells que el transporten n’augmenta el preu, però si aquests fossin els únics motius de l’increment de preus, les empreses petrolieres no haurien registrat beneficis rècord durant aquest període.

Durant els primers sis mesos de 2026, Repsol va registrar un benefici net de 2.201 milions d’euros, un 265% més que el mateix període de l’any anterior. I no és l’única, les grans petrolieres van acumular més de 80.000 milions d’euros només entre abril i juny, un 160% més que l’any anterior. Això només s’explica perquè han aprofitat la conjuntura geopolítica per augmentar els preus més enllà de l’augment dels seus costos.

La pujada dels tipus d’interès castiga les ciutadanes per un augment de preus que no han decidit i que, a més, pateixen. També castiga els governs, ja que encareix la seva capacitat d’endeutar-se. En un escenari d’inflació mantinguda, les persones que més en pateixen les conseqüències són les que tenen menys recursos, ja que són les que dediquen una major part dels seus ingressos al consum i que tenen menys recursos per a posposar-lo. Són també les que més ús fan dels serveis públics i l’estat del benestar, però la pujada dels tipus d’interès limita la capacitat dels governs de proveir aquests serveis i finançar mesures antiinflació.

La pujada dels tipus d’interès també frena l’impuls de la transició ecològica. Per una banda, els tipus d’interès més elevats dificulten la capacitat dels governs d’adquirir nou deute per finançar la transició ecològica. És un cercle viciós: l’IPC puja perquè el preu del petroli augmenta i la nostra societat és fortament dependent d’aquesta font d’energia. El BCE puja els tipus d'interès per frenar la inflació, però també obstaculitza la inversió per part del govern en fonts d’energia renovables que ens assegurarien l’autonomia i sobirania energètica.

Per una altra banda, fan menys atractives les inversions en productes financers sostenibles, ja que per als inversors clàssics, aquestes són inversions que tarden massa a tenir un retorn econòmic i, per tant, són menys atractives quan els diners s’encareixen. A més, aquests productes financers han de competir pel capital disponible amb les inversions en combustibles fòssils, que són més atractives en escenaris com l’actual, on el seu preu augmenta ràpidament i, en conseqüència, també la seva rendibilitat.

Un cop més, el BCE augmenta els tipus d’interès per lluitar contra la inflació, però principalment castiga a les persones que més pateixen la pujada dels preus i que poc poden fer per frenar aquestes pujades. A més, genera més dependència cap als combustibles fòssils en els mercats financers, de manera que és més probable que davant de futurs encariments del petroli, la inflació torni a augmentar. Una decisió que només fa més difícil lluitar contra futures pujades de l'IPC i reduir la dependència dels combustibles fòssils.