Governar desgasta. Decidir què es publica cada dia al BOE o al DOGC ja no és garantia d'estar millor posicionat a l'hora de donar la batalla a les urnes. A Catalunya, el 28-M els quatre alcaldes de les capitals de demarcació han canviat, el partit del Govern ha rebut un càstig dur a les urnes, i a Espanya al PSOE tampoc li han anat bé les coses. Fins i tot el PNB ha rebut a Euskadi un correctiu proporcionalment similar al dels republicans. D'entre els qui governen, només Isabel Díaz Ayuso se n'ha sortit bé. Ho ha fet amb una campanya en què ha evitat al màxim parlar de les fites o els fracassos del seu govern i en la que s'ha limitat a actuar com a líder de l'oposició a Pedro Sánchez.

La gestió importa menys, passa més desapercebuda i, agradi o no, el que compta és el relat que es fa sobre el moment polític i el marc, els temes que formen part del debat públic. Això, després d'anys de menystenir-ho, ho comença a tenir en compte el president espanyol, Pedro Sánchez. A la Sexta, amb Jordi Évole, fa notar que la dreta és la que monopolitza els debats i marca l'agenda —el 28-M es va parlar més de Bildu i de les seves llistes amb militants que havien estat condemnats per terrorisme que de cap altre assumpte— i que hi ha un clar desequilibri. I el president espanyol ho diu també a Infolibre i, al seu torn, ho repeteix en les seves contundents i lleials aparicions l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

I és que sí, l'esquerra s'ha deixat guanyar en la batalla pel relat, en la lluita clau per instal·lar el marc. Però no només perquè la dreta hagi estat hàbil i, com sol passar, hagi desplaçat al poder judicial, funcionarial i mediàtic la seva incidència després de perdre el govern. L'esquerra els ho ha regalat. Sánchez no ha estat capaç de construir o animar contrapesos, ha defensat amb una mínima convicció les seves aliances amb Podem —i les polítiques d'Irene Montero, per exemple— i tampoc els acords amb ERC i amb EH Bildu. No hauria estat, per exemple, normal que rebés a la Moncloa Oriol Junqueras i Arnaldo Otegi, dos interlocutors a qui el PSOE ha recorregut de forma constant per aprovar lleis o pressupostos?

Sánchez ha estat poruc a l'hora d'explicar-se sobre Catalunya, Euskadi o algunes mesures socials. També ho és la seva lleial Yolanda Díaz quan, en l'intent de no trencar res i allunyar qualsevol vel·leïtat de superar el que els seus van batejar com el "règim del 78", rebaixa tant com pot una promesa que era a l'ADN de la seva oferta política. És el cas del compromís dels comuns i de Podem de resoldre mitjançant un referèndum d'independència (prometien una pregunta "clara" i una resposta "binària" i van posar en circulació l'acord de claredat) el conflicte polític amb Catalunya.

Ara Sánchez i algunes veus del PSOE allunyades de l'espanyolisme dels barons reconeixen el que és obvi, que centrar-se a governar i optar pel tacticisme en lloc de lliurar la batalla de les idees i el relat i per presentar com a necessari i legítim allò que han fet durant la legislatura els ha perjudicat i ha alimentat l'argumentari de la dreta. A menys d'un mes de les eleccions generals és difícil que siguin a temps de revertir la situació i ho han de confiar tot a brandar l'espantall de la dreta. Si ho haguessin fet abans, no haurien convertit el 23-J en un cara o creu que pot tenir nombrosos damnificats.