Els profetes del nostre temps es dediquen a vaticinar quines professions desapareixeran per la imposició i el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Una revista dedicada a la divulgació científica deia, fa poc, que seran les d’educació, periodisme, disseny gràfic, finances i enginyeria de programació. Les tres últimes poden resultar òbvies, ja que en molts casos, elles mateixes ja utilitzen programes informàtics amb fórmules complexes capaces d'aprendre autònomament dels errors. De la mateixa manera, crec que es podrà dir el mateix aviat de la resta de les enginyeries amb relació a la del software, de l'arquitectura respecte del disseny gràfic i, fins i tot, cal recordar que el neuromàrqueting és una porta oberta al fet que també la publicitat i els productes que emergeixen dels gabinets de comunicació, entre altres els dels polítics, els acabin fent les màquines.

Es deixen, però, els profetes, una sèrie de professions que la perfecció creixent dels sistemes experts que van elaborant els informàtics -o les seves creacions- faran irrellevants: notaris i registradors, part de la judicatura -aquella que resol responsabilitats d'assegurances altament taxades o sinistres viaris les coordenades dels quals puguin ser relacionades per les màquines- i, per descomptat, la procuradoria, que des de la incorporació a la seva activitat de Lexnet busca desesperadament altres funcions que substitueixin les que feien originàriament. Tampoc tindrà sentit l'existència de pilots i tota mena de transportistes, el personal de la construcció quan es vagin sofisticant els materials, els farmacèutics, la part més mecànica de la medicina, és a dir, la cirurgia, o fins i tot l'existència d'humans en l'aplicació pràctica de la bioenginyeria i en la investigació biomèdica.

En canvi, a la llista d'extincions profetitzades també inclouen l'educació i el periodisme, potser pel fet que aplicacions com GPTChat poden, diuen, confeccionar un article de diari o fer un test d'avaluació de continguts docents amb gran facilitat. Ignoren, però, aquests profetes, que les bases de dades d'aquesta intel·ligència artificial continuen bevent de fonts frívoles, irrellevants, errònies i retroalimentades amb els consells que els donen els mateixos usuaris del servei, que ningú garanteix que sàpiguen molt més que aquestes fonts espúries. Pot ser que enganyin a alguns, però si encara queden educadors amb criteri i periodistes amb olfacte, hauríem d'admetre que estan anomenant intel·ligència artificial alguna cosa que ara com ara, i potser pel fet de no tenir cor, té molt d'artificial, però poc d'intel·ligent. Llevat que la mesura del seu èxit siguin els creixents confins de la nostra ignorància.