
ARA A PORTADA
-
Els accionistes del Banc Sabadell aproven la venda de la filial TSB i compliquen l'opa del BBVA Bernat Surroca Albet | Pep Martí i Vallverdú
-
-
-
El fum de l'incendi a Occitània arriba fins al Maresme: la població avisa que fa olor de cremat Marc Descals
-
De la neutralització a l'exigència dels socis: l'1x1 de l'oposició un any després de la investidura d'Illa Sara Escalera
Lo Silenci Troncat és un documental que parla del bombardeig de l'Alguer, esdevingut el 17 de maig de 1943. Llavors, l'aviació aliada va fer més d'un centenar de morts. Avui, amb un documental d'una qualitat tècnica impressionant, amb una veu narrant en alguerès, aquella de Paolo Fois, i la col·laboració d'Enrico A. Valsecchi, historiador local, i Raffaele Sari Bozzolo, escriptor, les vicissituds d'aquella nit es troben a l'abast d'un públic no només d'especialistes. I no només d'algueresos.
Perquè, més enllà de l'argument tractat, la importància d'aquest documental és el premi que acaba de guanyar. Ha estat guardonat en l'únic festival dedicat a les minories lingüístiques que fins ara es fa a tot el món: el Babel Film Festival. És una iniciativa que ve directament des de Sardenya –terra amb gran pluralitat de llengües (sard, italià, català, genovès)- i és un important reconeixement pel català de l'Alguer. És també el resultat d'una iniciativa d'Ómnium Cultural de l'Alguer, que ja fa dos anys que promou un festival audiovisual, Arrés és, en el qual Lo Silenci Troncat ha rebut el premi com a millor treball de la secció professionals. Es tracta d'iniciatives que aconsegueixen fer de l'alguerès una llengua més “actual”, amb les quals es demostra com és un idioma útil per realitzar un audiovisual, un disc o un text teatral, que pot ésser apreciat molt més enllà de la ciutat sarda. De fet un dels elements que han fet disminuir l'ús de l'alguerès, és estat també el fet que per massa temps tal idioma ha estat percebut com fora de moda i poc útil, sobretot en el camp artístic. Quant més s'estimuli la creativitat algueresa, més actual es farà el català de l'Alguer.
Sóc de l'Alguer, m'ocupo d'història i m'encanten les illes d'aquesta part del Mediterrani. M'he llicenciat en aquesta matèria a Florència, he cursat el Màster Universitari en Història del Món de la UPF, i sempre per aquesta universitat estic acabant d'escriure la meva tesi doctoral. En aquesta intento fer una anàlisi dels darrers tres segles d'història de l'illa de Sardenya a través les tensions nacionals, amb una especial atenció al context de l'Alguer, minoria catalana a l'illa sarda, i a aquell de la veïna Còrsega. Sóc autor d'un assaig sobre feixisme a l'Alguer (El feixisme a l'Alguer, Angle, Barcelona, 2010) i d'alguns articles en revistes especialitzades sobre temes d'història contemporània sarda i algueresa, com Passato & Presente, Insula i Ebre 38. He col·laborat amb mitjans algueresos, ara escric al diari local Alghero Eco, una pàgina en alguerès, faig part del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de la UPF, dirigit per Enric Ucelay-Da Cal. I m'agrada viure a Barcelona, malgrat la mar de l'Alguer sigui infinitament millor. El meu blog.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.