Ara a portada
-
-
Política Illa garanteix que els Mossos no deixaran desatès cap poble ni ciutat: «No hi haurà impunitat» Bernat Surroca Albet
-
Societat El Tarzan romà: d'implicar el papa Francesc en ocupacions de pisos a visitar la Casa Orsola David Cobo
-
Política Una absència sonada: per què Sánchez no serà al funeral del papa Francesc? Tania Tapia Díaz
-
Política Espanya ha donat 46 contractes a indústries militars israelianes en plena guerra a Gaza Redacció
25 de desembre de 2013
Sovint es diu que un idioma com l'alguerès, dialecte menor de la llengua catalana, és llengua utilitzada sobretot per la gent gran. O que és útil per cantar cançons tradicionals en les festes majors, però en definitiva qui utilitza tal parlar és obligat a no poder eixir fora dels estrets carrerons del centre històric de la ciutat catalana de Sardenya. Probablement no es pot anar a la City de Londres a negociar en alguerès, ja que, com diu l'exministra Trujillo, seria més útil el castellà, però la cantant Franca Masu ens ha demostrat àmpliament com es pot anar pel món cantant en alguerès. Avui un jove director, Gianfranco Fois, ens demostra com es pot fer audiovisual d'èxit en aqueixa llengua.
Lo Silenci Troncat és un documental que parla del bombardeig de l'Alguer, esdevingut el 17 de maig de 1943. Llavors, l'aviació aliada va fer més d'un centenar de morts. Avui, amb un documental d'una qualitat tècnica impressionant, amb una veu narrant en alguerès, aquella de Paolo Fois, i la col·laboració d'Enrico A. Valsecchi, historiador local, i Raffaele Sari Bozzolo, escriptor, les vicissituds d'aquella nit es troben a l'abast d'un públic no només d'especialistes. I no només d'algueresos.
Perquè, més enllà de l'argument tractat, la importància d'aquest documental és el premi que acaba de guanyar. Ha estat guardonat en l'únic festival dedicat a les minories lingüístiques que fins ara es fa a tot el món: el Babel Film Festival. És una iniciativa que ve directament des de Sardenya –terra amb gran pluralitat de llengües (sard, italià, català, genovès)- i és un important reconeixement pel català de l'Alguer. És també el resultat d'una iniciativa d'Ómnium Cultural de l'Alguer, que ja fa dos anys que promou un festival audiovisual, Arrés és, en el qual Lo Silenci Troncat ha rebut el premi com a millor treball de la secció professionals. Es tracta d'iniciatives que aconsegueixen fer de l'alguerès una llengua més “actual”, amb les quals es demostra com és un idioma útil per realitzar un audiovisual, un disc o un text teatral, que pot ésser apreciat molt més enllà de la ciutat sarda. De fet un dels elements que han fet disminuir l'ús de l'alguerès, és estat també el fet que per massa temps tal idioma ha estat percebut com fora de moda i poc útil, sobretot en el camp artístic. Quant més s'estimuli la creativitat algueresa, més actual es farà el català de l'Alguer.
Lo Silenci Troncat és un documental que parla del bombardeig de l'Alguer, esdevingut el 17 de maig de 1943. Llavors, l'aviació aliada va fer més d'un centenar de morts. Avui, amb un documental d'una qualitat tècnica impressionant, amb una veu narrant en alguerès, aquella de Paolo Fois, i la col·laboració d'Enrico A. Valsecchi, historiador local, i Raffaele Sari Bozzolo, escriptor, les vicissituds d'aquella nit es troben a l'abast d'un públic no només d'especialistes. I no només d'algueresos.
Perquè, més enllà de l'argument tractat, la importància d'aquest documental és el premi que acaba de guanyar. Ha estat guardonat en l'únic festival dedicat a les minories lingüístiques que fins ara es fa a tot el món: el Babel Film Festival. És una iniciativa que ve directament des de Sardenya –terra amb gran pluralitat de llengües (sard, italià, català, genovès)- i és un important reconeixement pel català de l'Alguer. És també el resultat d'una iniciativa d'Ómnium Cultural de l'Alguer, que ja fa dos anys que promou un festival audiovisual, Arrés és, en el qual Lo Silenci Troncat ha rebut el premi com a millor treball de la secció professionals. Es tracta d'iniciatives que aconsegueixen fer de l'alguerès una llengua més “actual”, amb les quals es demostra com és un idioma útil per realitzar un audiovisual, un disc o un text teatral, que pot ésser apreciat molt més enllà de la ciutat sarda. De fet un dels elements que han fet disminuir l'ús de l'alguerès, és estat també el fet que per massa temps tal idioma ha estat percebut com fora de moda i poc útil, sobretot en el camp artístic. Quant més s'estimuli la creativitat algueresa, més actual es farà el català de l'Alguer.