Quan em pregunten d'on soc, que passa sovint (el meu parlar em delata), la resposta automàtica és: "Ah! Del País del Moble". Sí, vaig nàixer a la Sénia. Un dels primers pobles de Catalunya, terra d'oliveres i de fusta. Exemple de la industrialització i exclosos del boom turístic. On mitja Catalunya ha equipat la casa, on malgrat no tenir ni tren ni autopista i estar aïllats dels grans centres de poder, durant dècades hem estat un referent en la fabricació i venda de mobiliari. Que ha aconseguit fer-se una marca i deixar empremta en moltes famílies catalanes i de més enllà. Per qualitat i per quantitat, però sobretot per servei i per saber vendre. Un art que va de baixa. Que trobo a faltar a cada compra que faig.

Sé de què parlo. A la Sénia, en un sol dia, marxes amb el pis equipat. Res de fes una volta i ja tornaràs. Tampoc allò de només tinc el que hi ha la prestatgeria o si t'agrada bé i sinó també. I en cap cas perdonar-te la vida. Perquè jo vull comprar, sí, però d'opcions en tinc mil. En canvi, per a tu, jo soc una oportunitat de negoci que no hauries de deixar passar. Si no em fas el pressupost ara, aniré a un altre lloc. I si me'l fas i t'equivoques, és el teu problema. Donar preus al moment és arriscat, sempre et pots picar els dits. Però això de fer-te'l i canviar-lo si fas qualsevol modificació és massa fàcil per a qui et ven i més injust per qui compra. Si vols competir has d'ajustar i tal com està el mercat millor no vagis perdent el temps.

Quina angoixa, quin patir. La meva mare em deia no fa gaire una frase que no havia sentit mai. "Fas obres o has parit?". Del primer, en sé una mica, del segon no en tinc ni idea. Embrancar-se amb una reforma posa en risc la paciència i la parella. I et fa perdre la fe amb aquell que et ven. Black Friday, Amazon... Tot d'oportunitats i ofertes llamineres que et permeten estalviar més d'un i dos euros. Que no tindran servei postvenda, que no t'agafaran el telèfon, però que t'ho enviaran d'un dia per l'altre a la porta de casa. Sense males cares i sense perdre el temps. I si parlem de preus, avui, amb un sol clic pots trobar el mateix producte amb preus del tot dispars.

En un món on tot ho volem ràpid i barat, el petit comerç, el de tota la vida, ha d'esforçar-se una mica més. La botiga d'electrodomèstics de barri, el fuster i el forner, segurament no podran competir en preu però sí amb tota la resta. El comerç online no li pot fer ombra al millor dels somriures. Tampoc al pressupost detallat i immediat. Ni molt menys a la confiança i totes les garanties. Els clients, cada cop més pesats i exigents, necessitem que ens escoltin i ens cuidin. Amb tot això, ja no ve ni d'un ni de dos euros. Cal que es recuperi l'art d'entabanar. Que sortim de la botiga més carregats del que havíem entrat. En temps difícils, el comerç de proximitat, si vol sobreviure, ha de treure les seves millors arts.