Fa no tants anys si algú anava pel carrer parlant pel mòbil, la gent se'l quedava mirant com si fos marcià. Ja no parlo d'aquelles enormes maletes on es transportava pel carrer el telèfon portàtil que alguns, privilegiats o fanfarrons segons es vulgui veure, havien incorporat al seu cotxe per un preu absurdament astronòmic; parlo senzillament dels Motorola, sabatot incomparable, amb les antenes enlairant-se al cel per trobar xarxa, parlo de quan existia el vídeo Beta i la telefonia Mobiline. El meu temps, però, va ser el dels Nokia, uns mòbils compactes i robustos sense renunciar a una sòbria elegància, que van significar un salt majúscul pel senzill software que empraven. Un dia més tard vam comprovar que cada tecla de l'aparell s'enllaçava amb una sola lletra, no en les tres kafkianament ordenades de fins aleshores que feien tan difícil l'enviament de missatges; al següent ens va arribar el color i un últim, l'híper connexió es va fer realitat. Emulant la creació divina, quasi tot succeí en una metafòrica setmana.

I ara què? Ara toca concebre el mòbil com unes sabates i anar al MWC; de fet a aquesta folia del disseny tecnològic ens va dur Apple, la companyia que curiosament no s'integra en la fira de fires del sector, i això vol dir que podem desfer-nos d'un aparell sense haver ni esbrinat totes les potencialitats que té amagades. També és cert que les aplicacions que s'hi incorporen, cada cert temps actualitzades, obliguen a renovar el model fins i tot a qui ja li estigui bé mantenir-ne un del Pleistocè. Jo he estat fidel a la Blackberry (sí, sí, la que fa no gaire era la d'Obama i la de tota la classe política, i la de la classe econòmica, mentre ara qualsevol que em veu amb ella em mira amb pena..), l'aparell de tecles reals, petita pantalla i gran seguretat, però una certa aplicació de missatgeria m'ha dit que al juny el mòbil no la "suportarà" (té tela l'expressió!) i em fa escollir entre la meva Black i el món.

Sembla que una colla de "hipsters" durant un temps faran veure que passen d'estar connectats i lluiran un Nokia dels que, en un gir comercial inesperat, els tecnòlegs que venen del nord han tornat a guanyar una batalla de la guerra tecnològica. No sé on acaba la cursa, ni que s'endú per endavant, però tinc contínuament la sensació que tot el que mou econòmicament aquest mercat no ens du més enllà, sinó, com sempre, a qüestionar la idea de progrés. De progrés moral, vull dir, i en això faig meva, en part, la causa "podemita".