«500 víctimes del naufragi al Mediterrani, 500 persones que fugien de situacions prou insostenibles com per arriscar-se a pagar a un mafiós que els encabís en una barca desmanegada i llançar-se al mar»
La vida dels refugiats i dels immigrants és un drama cada dia, encara que aquí només arribin els pics de les grans tragèdies. Aquesta setmana el pic han estat les 500 víctimes del naufragi al Mediterrani, 500 persones que fugien de situacions prou insostenibles com per arriscar-se a pagar a un mafiós que els encabís en una barca desmanegada i llançar-se al mar. 500 morts de cop són un xoc emocional per a tothom, però els dies que no hi ha notícies d’aquest nivell, les morts o les indignitats existeixen igualment. Fa poc sentíem a parlar del tràfic de menors refugiats, nens enviats sols pels seus pares perquè se salvin i que acaben en mans de criminals: això passa diàriament.
La situació dels refugiats i dels immigrants ens interpel·la com a humanitat, per descomptat. Però també cal tenir en compte que les crisis que han desencadenat aquests drames tenen a veure amb la geopolítica mundial, i per tant, el món occidental no se’n pot desentendre: és evident que la guerra de Síria o la dissolució dels estats libi o somali no són simples assumptes interns que els governs estrangers puguin mirar com un espectacle aliè. En tercer lloc, els tràngols i penúries que ara passen els ciutadans d’aquests països no ens han de resultar tan sorprenents o estranys; la memòria de cadascú pot ser fràgil, però sempre hi ha alguna cosa que ens recorda com érem fa uns pocs anys; ara fa uns dies algú va penjar a la xarxa una fotografia de nens catalans refugiats en una escola de la Tor de Carol al 1939: creieu-me, l'únic que els distingia dels sirians era el blanc-i-negre.
Com deia la cançó de Bob Dylan, quantes morts haurem de veure al voltant per saber que ha mort massa gent? Cal una decisió global per resoldre el drama diari, i no sembla que s’estigui imposant la sensació d’urgència. Però, més enllà d’això, seria desitjable una profunda transformació en les relacions internacionals, política però molt especialment econòmica. Ho sé, un canvi conceptual tan gran no és imaginable avui, o sigui que estem condemnats a reviure els drames que es vagin succeint en estricte ordre.