Ha arribat un moment en el que ja no podem anar amb allò de "millor que no ens fem mal" o "anem pas a pas". L'estat espanyol està en el mode "que no se note el cuidado" i ens vol ofegar amb diàleg i més diàleg. Mentre juguem als jutjats i al cuit-i-amagar legal anem veient com volen difuminar el nostre objectiu (el de més de 2 milions de votants).

Tothom en posició de ferms. Seguim volent anar on volem anar. És moment de saber fer-nos dignes de Catalunya. No la Catalunya del president Macià, que no existeix, sinó d'una Catalunya moderna, diversa i políticament activa que reclama solucions de futur. La politiqueria sociata a la Zapatero o el "ordeno y mando" amb somriure de Soraya ja no valen. El que ens cal és anar de cara a barraca.

Ens cal un Panzer a Palau. El president Puigdemont i el Govern ja fan el que han de fer, però cal que hi hagi una peça que, com si fos Pep Guardiola (jugador), mogui la pilota ràpid. I amb contundència, com un tanc alemany. Estem en un moment en què per fer segons què potser cal demanar perdó en comptes de demanar permís. Això avui no passa al Palau de la Generalitat.

És obvi que un gabinet de coalició és complicat. És natural que hi hagi enganxades. És bo fins i tot que hi hagi un debat i un litigi continuat. Ara bé, no és bo que per no fer-se mal hi hagi càrrecs desdoblats que es miren l'un a l'altre per veure què fa o què deixa de fer el de l'altre partit. I no val fer pressupostos a mida, cal ser coherent i per tant generós. Cal lideratge també en el dia a dia, en els despatxos, en allò que els espanyolistes diuen "los problemas reales de los catalanes".

No ho podem dir, però ja estem preparats per començar a funcionar com una república, com un Estat convencional però millor. Serà difícil sí, però encara ho serà més si no es trenca cap ou. Cal que un Panzer entri a Palau i que esberli la correcció política. Discreció, tota la que mereix el moment greu en el que vivim, però sobretot contundència. "Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria", digué Francesc Macià en el seu famós discurs de proclamació. Doncs això.