El que hi ha Veneçuela és un cop d’Estat? O pot ser la llavor d’un cop d’Estat?
De tant gastades com tenim les paraules i expressions darrerament, i tal com s’ha fet per embolicar el debat amb el que ha passat a Catalunya els darrers anys, ja no sabem ben bé què és què.

Aquells que han acusat Carles Puigdemont i el seu Govern, i també el Govern de Quim Torra de colpista lloen els opositors a Maduro, al jove president de l’assemblea veneçolana Juan Guaidó, que es va autoproclamar president interí.

Haver forçat llenguatge, titulars, i relat serveix per perdre el món de vista. Per no saber què és violència, ni tumult. Ho hem vist amb les protestes del sector del taxi i VTC que encara ocupen la Diagonal de Barcelona, i que han tingut episodis de violència clara i directa. És clar que no es pot comparar fil per randa, però quan es demanen més de 100 anys de presó no només per l’1 d’Octubre sinó també pel que va passar el 20 de setembre al mateix lloc, a la Gran Via, l’exercici comparatiu et passa pel cap.

Segur que els ha passat pel cap a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i els exmembres del Govern i la presidenta del Parlament, que són a punt de ser traslladats a Madrid per ser jutjats. I a ells se’ls retreu l’exercici d’una violència, segons deia la interlocutòria, que no sempre s’ha de traduir amb cops. Veurem què hi diu Mariano Rajoy quan hi intervingui com a testimoni d’aquell moviment tumultuari.

Resulta sorprenent sentir aquests dies l’actual ministre Josep Borrell, fent servir els arguments dels seus predecessors del PP,com Alfonso Dastis, dient que les imatges que circulen de l’1 d’Octubre són de la policia de Pinochet.

Quin sentit té això? Ni cap ni peus. Perquè a l’Europa que vol convèncer que no hi va haver violència policial, no la convencerà. Aquells que sempre faran costat als posicionaments de qui hi hagi a la Moncloa, no els cal convèncer. I aquells que creuen la denúncia d’organismes internacionals de Drets Humans de tota condició, una astracanada com aquesta tampoc els farà variar d’opinió.

Quin mal ús que s’ha fet i es fa del llenguatge. Perquè es parla amb tan poca propietat? Quina perversió política comporta? Potser perquè es vol eludir anar al fons de les coses, i mirar de resoldre algun dels centenars de problemes que tenim en l’horitzó. Amb quin eufemisme se sortirà de la reunió d’aquest divendres entre el govern català i espanyol? Segur que l’oposició espanyola es referirà a com es plega Sánchez a les peticions dels colpistes. Dels catalans, no dels veneçolans.