D'ençà que Artur Mas va fer un pas al costat, l'independentisme va descobrir amb satisfacció la figura, tan solvent com  inesperada, de Carles Puigdemont al capdavant de la Generalitat. Amb qüestió d'hores, l'actual president va esborrar el neguit que podia escampar-se dins les files sobiranistes per un relleu fet in extremis. Però tota la fortalesa exhibida a l'hemicicle del Parlament ha esdevingut feblesa a la ciutat de Girona, on les coses s'han fet, dit ras i curt, tan malament com s'ha pogut.

La seqüència dels fets és sabuda. Es va fer dimitir vuit persones d'una llista per facilitar que Albert Ballesta, que ocupava el lloc dinovè, es convertís en el substitut de Puigdemont a l'alcaldia. Només aquesta maniobra ja era arriscada perquè, vist des de la distància, la pregunta era obligada: si Ballesta era la persona més indicada per ocupar el càrrec, perquè anava tan endarrere? I a tot això s'hi ha d'afegir la picabaralla amb Demòcrates de Catalunya per tirar endavant l'operació. Convergència Democràtica s'hauria de plantejar molt seriosament les coses. Sembla que, de la relació amb Unió Democràtica durant més de trenta anys, no n'hagi après res.

Sigui com sigui, es va tirar endavant la maniobra i va arribar el següent episodi difícil d'entendre. Mentre s'està impulsant un procés independentista al Principat, a la capital de demarcació més inequívocament sobiranista CDC pretenia pactar amb el Partit Popular i Ciutadans. Ja se sap que les lògiques municipals, sovint, difereixen de les nacionals. Però tan difícil era d'entendre's en una ciutat com Girona amb Esquerra Republicana o amb la CUP, partits amb els quals s'havia aconseguit una cosa tan difícil com fer un Govern conjunt i un pacte que va suposar sang, suor i llàgrimes?

A tot això s'hi ha d'afegir el sainet del ple d'investidura, amb la promesa de Ballesta que es va haver de repetir per errors tècnics, i la marxa enrere d'última hora de PP i Ciutadans. El coitus interruptus podia haver solucionat, curiosament, l'escenari, ja que va propiciar una negociació amb ERC que hauria pogut desembocar en un pacte de govern gironí, però sembla que Ballesta ja no estava còmode amb la manera com s'havia desenvolupat tot plegat. Finalment, l'entesa amb el PSC tanca l'episodi, i Marta Madrenas haurà d'intentar fer oblidar dos mesos farcits de despropòsits. Res a dir si s'hagués pres aquesta decisió des d'un bon principi.

L'episodi gironí s'acabarà tancant, però si bé és certa aquella frase segons la qual tot ho cura el temps, el reguitzell d'errors comesos exigeix una explicació. I qui ha de donar aquesta explicació és l'exalcalde de Girona i president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El relleu a l'alcaldia és la primera decisió que va prendre quan va assumir la presidència del Govern, i la manera com s'ha fet és responsabilitat seva. En cas contrari, si se n'hagués desentès, seria encara més greu. President, tant la ciutat de Girona com el país es mereixen una explicació. La seva.