Està davant dels jutjats, envoltada d'un mar de micròfons i de càmeres de televisió. Fixa la mirada a l'infinit i respon les preguntes dels periodistes: "em van rebre a la UAB amb crits de Rosa Díez pim, pam, pum", explica la diputada d'UPyD mentre amb la mà dreta simula tres trets de pistola. "Això també ho he escoltat al País Basc amb el nom de persones que després han estat assassinades", afegeix en un d'aquells comentaris maldestres per relacionar Catalunya amb la violència.

Permeteu-me que en aquest article vagi més enllà dels nostres límits comarcals i salti cap al Vallès Occidental. És divendres 21 de març i em situo als jutjats de Sabadell, ubicats en aquell Eix Macià obert al seu dia per l'històric alcalde Farrés. La diputada Rosa Díez declara en el judici contra els joves acusats de boicotejar-li una conferència a la Universitat Autònoma el març del 2010. Díez surt dels jutjats i atén els periodistes, entre els quals s'hi troba un servidor.

El repertori de frases continua. "Treballaré perquè el totalitarisme no ocupi els carrers de Catalunya". Que no, Díez, que no. Comprenc que aquell matí a l'Autònoma no va ser gens agradable per a vostè, i estic d'acord que els insults i les amenaces no són tolerables. Però no cal anar més enllà. Catalunya no es pot relacionar amb el terrorisme que ha patit el País Basc en les últimes dècades. I fer-ho és maquiavèl·lic i perillós, i vostè ho sap. Una urna no té res a veure amb una amenaça de mort o amb un soldat rus a Crimea. I admetre això la fastigueja i molt, a vostè i a tots els de la caverna.

Però vostè simplement abaixa la mirada i diu "moltes gràcies" als periodistes. Marxa carrer avall caminant lentament – potser massa lentament- mentre un grup de joves la increpa des de l'altra banda del carrer...

Continua sent divendres 21 de març, però ara ja fa unes quantes hores que Díez ha marxat de Sabadell. Miro les notícies 'on line': El portaveu del PP al congrés espanyol, Alfonso Alonso, acaba de dir a Badalona que imposar la voluntat per la violència o per les urnes és igual d'antidemocràtic. Que no, Alonso, que no...