Totes les masses piquen. Tots ho sabem i potser per aquesta raó l’alerta de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el consum de carn vermella i carn processada ens ha alarmat, però no ens ha espantat, i més en una comarca tan porcina com la nostra. És més, el tema ha donat per bromes en veure a algú menjant embotit.

Ja sabem que consumir-ne en excés no pot ser bo. Ara bé, si haguéssim de fer cas de totes les alertes que ens cauen cada dia, no ens podríem moure de casa. Tot és un perill. Entenc les campanyes en contra del tabac o sobre l’excés d’alcohol, perquè són pràctiques que ataquen directament la nostra salut i, fins i tot, és bo saber que cada 50 grams diaris d’embotit augmenta un 18% el risc de desenvolupar un tumor, però ¿què en traiem d’alarmar mig món i, sobretot, a qui beneficia esbombar-ho tal com es va fer? Perquè aquest és el problema: la manera com es va llençar l’avís.

Osona ja sap què és una pesta porcina o ha viscut els efectes de les vaques boges. Si ara aquesta advertència hagués tingut una incidència real, hauria estat catastròfic en una comarca que acumula més del 10% dels porcs que hi ha a tot Catalunya i que viu d’aquest bestiar. I no només a aquí. També grans motors com els Estats Units o Alemanya són productors de porcí. Per sort, ni consumidors ni productors n’han fet massa cas.

Segurament, les crítiques a l’OMS per aquest tema no són en va i, segurament, la crisi també ha provocat que mengem més malament i, a vegades, un toc d’atenció no ens va malament. Però mentre els metges continuïn recomanant carn vermella un o dos cops cada quinze dies, carn de porc un o dos cops per setmana i una mica d’embotit per esmorzar (Ep! Sense abusar-ne, eh?), estiguem tranquils. Què? Anem a fer un entrepà de llonganissa?