Escrivia en aquesta tribuna l'agost passat, quan el debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat i la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern compartien titulars i protagonisme, que el Govern necessitava lligar un relat climàtic coherent. La declaració d'intencions que suposava la creació de la conselleria d'Acció Climàtica -i l'aposta per les energies verdes- va quedar diluïda en els primers mesos de recorregut de l'executiu, quan va transmetre desorientació en la discussió aeroportuària, de la mateixa manera que li va costar endreçar la posició sobre el projecte olímpic. Davant de dues iniciatives amb contestació ciutadana, el Govern va exhibir desacord i indefinició. La falta d'entesa entre socis no ha desaparegut, complexes com són les relacions entre ERC i Junts -es constata setmanalment-, i la Generalitat tampoc ha esvaït dubtes de fins on defensa els Jocs, l'únic dels dos projectes amb impacte climàtic que té un calendari definit. La consulta s'ha de fer aquest estiu i la cita s'hauria de celebrar el 2030, si s'obté la nominació.

En els darrers mesos i lluny dels focus, l'executiu de Pere Aragonès ha fet una feina d'aproximació als representants de les administracions locals per justificar la candidatura olímpica en els territoris afectats però, en públic, no ha aconseguit transmetre claredat. Mentre el PSC ha mostrat un suport incontestable a una iniciativa que en el seu dia va defensar l'alcalde Jordi Hereu, els Jocs incomoden una part de les bases d'ERC mentre Junts ancora el posicionament en els beneficis econòmics que en pot treure el Pirineu per esquivar la ideologia difusa del partit, que s'ha demostrat poc cohesionat.

No és estrany que de la mescla en surti un garbuix que repercuteix en l'acció governamental. A la Generalitat es fa feina per fer avançar el projecte mentre es repeteix que l'última paraula la tindrà la ciutadania. "Volem els Jocs", verbalitzava aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, davant del degoteig de preguntes periodístiques que perseguien aclarir fins on es creu la candidatura l'executiu i com de madura és.

Perquè els dubtes són manifestos. No se sap si Catalunya anirà de la mà de l'Aragó en l'aspiració olímpica: el govern de Javier Lambán pacta en privat i es desmarca dels acords en públic, contradicció que ha fet que sigui la Generalitat qui sigui, ara mateix, la institució més ben connectada amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE). Tampoc és conegut si el Govern perseguirà els Jocs en solitari o buscarà sinergies amb altres actors en el cas que la negociació amb el soci aragonès no fructifiqui. Ni tan sols està determinat si la consulta inclourà les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran -com preveia ERC i havia negociat amb Junts- o també tindran vot el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, decisió que hauria de desencallar-se en els pròximes dies. En aquest apartat, les friccions entre les formacions independentistes s'han repetit, fins al punt de ser motiu de desgast camí de les eleccions municipals de l'any que ve. Tothom pren posicions al territori de cara al maig del 2023. Quan arribi la consulta també s'hauria d'haver concretat el nom de la candidatura, que haurà d'indicar el rol final de Barcelona.

Traspua en la permanència d'interrogants sobre la implicació del Govern en els Jocs la dificultat per fer enlairar la legislatura. Quan hi ha dissonància entre el relat i els fets, quan no hi ha sincronia entre socis, fins i tot quan es palpa temor a incomodar, el projecte polític acumula massa entrebancs per afermar-se. I la falta de solidesa casa malament amb la credibilitat. És lògic, doncs, que el PSC es fregui les mans en el mentrestant, que li permet guanyar quotes de centralitat. El Govern té un problema si encara no es pot afirmar, sense perill a equivocar-se, què pensa sobre els Jocs.