Ara que el procés sobiranista ha de desembocar indefectiblement en el referèndum -qualsevol altre escenari que no sigui convocar i celebrar la consulta deixarà en mal lloc el Govern- però encara no hem arribat al clímax de tensió, és un bon moment per analitzar qui disposa de credibilitat en el debat sempre agitat de les relacions Catalunya-Espanya. La reflexió sobre la credibilitat resulta oportuna perquè ja fa temps que el ciutadà s'ha acostumat a viure pensant en terminis, sempre condicionat per promeses i pronòstics, alguns paradisíacs i d'altres fraternals, també catastrofistes i atemoridors. No és estrany, doncs, que els nostres siguin temps d'il·lusió i d'indignació, una mescla ben complexa. Recuperar la credibilitat de la política és precisament la tesi central de l'últim llibre de Daniel Innerarity -"La política en tiempos de indignación" (Galaxia Gutenberg)-, un dels assagistes que amb més distància i precisió ha reflexionat a l'Estat sobre l'acceleració de la nostra vida pública. I Innerarity no és especialment optimista en el cas català: entén que la política ha estat incapaç, fins ara, d'aportar una solució.

Ha passat només una setmana des que Rajoy va trepitjar Barcelona per verbalitzar, en una visita llampec, que la solució al plet sobiranista passava per regar amb milions el dèficit d'inversions en infraestructures. El president espanyol ho va telegrafiar en una entrevista a La Vanguardia i després ho va certificar davant de l'establishment econòmic. Eren els mateixos milions que ja havia promès Zapatero. Però l'oferta va servir per posar en guàrdia els defensors d'una tercera via necessitada de gestos de la Moncloa, immòbil com havia estat fins ara el govern espanyol, entregat tan sols a la via judicial. Set dies després del discurs de Rajoy a Barcelona, el seu executiu ha recorregut els pressupostos catalans al Tribunal Constitucional i la Fiscalia de l'Audiència Nacional s'ha activat per enfortir el front judicial que treballa per frenar l'independentisme. El ministeri públic ja investiga les empreses contractades per avançar les estructures d'Estat, a qui ha requerit documentació sobre els contractes firmats per la Generalitat.

Té credibilitat l'oferta de Rajoy quan la maquinària de l'Estat -la força és avui en mans dels tribunals i no dels militars- es revoluciona per tenallar el sobiranisme? Espanya no sembla disposada a atendre les reivindicacions de la majoria dels catalans; en concret, de la majoria representada al Parlament. Tampoc en matèria d'inversions. Els pressupostos generals de l'Estat, que aquest dimarts es presentaran al Congrés, evidenciaran l'abast dels compromisos adquirits per Rajoy. Abans de tenir-ne el detall ja sabíem, però, que la desviació pressupostària de l'exèrcit supera el cost de l'oferta formulada pel president espanyol per satisfer Catalunya.

La debilitat de la paraula de la Moncloa no implica que el que digui la Generalitat vagi a missa. El ciutadà sap més aviat poc de com avancen els treballs per tenir a punt el referèndum, assisteix puntualment a tensions entre les forces que conformen el bloc independentista, observa com un dia ostenta el protagonisme Puigdemont i l'endemà el reclama Mas, i confirma com el Parlament no sempre és el primer espai on s'afronten debats centrals de la desconnexió, fins al punt que el meló de la pregunta del referèndum pot passar abans per les pantalles d'Al-Jazeera que per l'hemicicle de la cambra. Si la força del procés també és la credibilitat del missatge que es projecta, faria bé el sobiranisme de cuidar el que Rajoy ha desatès.