L'estupidesa humana es fa més evident en determinades èpoques de l'any. L'octubre hauria de ser un mes tranquil si no fos per tota aquesta comediada de Halloween que hem instaurat només per tenir l'excusa de sortir de casa. Per seguir relegant les nostres tradicions a un segon pla fins que aconseguim fer-les desaparèixer del tot. I en alguns casos per disfressar-nos de coses que ratllen el ridícul. Perquè ens sembla que el que ve de fora és més guai i sobretot perquè ens deixem enredar per campanyes comercials amb una facilitat que fa por. Ens agrada que ens prenguin el pèl i no ens importa perdre el que ens és nostrat al preu que sigui. Som de castanya i ja poc de castanyada.

Mentre siguin modes imposades i rèdits comercials, poca cosa a fer. Paciència i qui dia passa any empeny. Es digui Halloween o Black Friday. Però què passa quan aquestes iniciatives s'incentiven des de l'administració pública? Quan són els ajuntaments els que paguen la festa amb diners públics ja és una altra cosa. Deia que només estem al mes d'octubre i el Nadal ja ha començat a deixar alguns titulars esperpèntics. Mentre l'Ajuntament de Barcelona ja ha instal·lat uns quants llums nadalencs a tall de proves, també ha anunciat la instal·lació d'una pista de gel al recinte de Sant Pau. Llum, color i milers d'euros. I molt típic i català això del patinatge sobre gel, per cert. Potser és que algú ha vist moltes pel·lícules i ha perdut el nord. No només a la capital han sigut molt previsors. Altres consistoris, com el de Martorelles, ja ha iniciat els tràmits per licitar els lots de Nadal. Pernils per tots els treballadors municipals i un cost de 6.000 euros.

Però per parlar de la més grossa, Badalona. Des que el seu alcalde va prometre l'arbre de Nadal més gran d'Espanya, la notícia no ha fet més que degenerar. L'intercanvi de declaracions de Garcia Albiol i l'alcalde de Vigo, qui fins ara feia ostentació de tenir-lo més gros que ningú, és d'una virilitat vergonyosa. Sincerament, no m'imagino dues alcaldesses barallant-se públicament per un arbre de Nadal. Bé perquè tots dos hauran aconseguit l'efecte crida. I segurament passarà que tot déu es matarà per veure en directe si és tan gros com diuen. Però són 200.000 euros de pressupost públic i no crec que tots els que van votar l'alcalde popular tinguin l'arbre entre les seves prioritats vitals. Amb aquestes històries només hi guanya el populisme fàcil. Que n'hi hagi d'altres de beneficis, en tinc tots els dubtes.

En res serà novembre i la cosa anirà a més. També les crides a la solidaritat. El Gran Recapte dels Aliments, per exemple. I Catalunya s'hi posarà fort com cada any. D'això no en tinc cap de dubte. Som d'ajudar els que ho necessiten. Amb diners o amb dinades. Però que no ens demanin per un costat mentre ens buiden la butxaca municipal per l'altra. Les festes, les que siguin, no poden ser l'excusa de res. Ni cal cremar pólvora per festa major ni gastar en arbres grossos. Segur que hi ha altres fórmules més imaginatives i barates per tenir-nos entretinguts i contents. I segur que hi ha prioritats més urgents a l'hora d'invertir 200.000 euros. Sort que ja queda menys perquè passi el desembre. Que el gener ens torni el sentit comú.