Fa alguns dies que la vacuna d'AstraZeneca acapara portades i titulars d'arreu. Aquesta setmana tornarà a ser administrada a l'Estat espanyol després que l'Agència Europea de Medicaments n'aixequi la suspensió. En general, la informació publicada mira de respondre a la polèmica fent crides a la calma. Per això, aporta xifres sobre el molt baix risc que suposa administrar-la, entenent que només una quinzena d'entre cinc milions d'habitants ha tingut problemes seriosos de salut un cop ha estat vaccinada. Problemes que ja s'han detectat i dels que ja se'n sap la solució.

Els informes, els estudis i les anàlisis científiques que publiquen els mitjans sobre la seguretat de la mateixa no deixen espai per als dubtes. Per si no n'hi hagués prou, el missatge es reafirma amb una veu, no sempre especialitzada, als espais d'opinió, que reforça l'aposta per al vaccí i recorda que només d'aquesta manera la societat superarà la pandèmia. Proclames, doncs, de benvinguda a la vacuna com a fórmula i remei a tots els mals que el coronavirus ha portat. Sí, el vaccí és segur. La vacunació ha de seguir endavant.

Després de repassar alguns mitjans, me n'adono, però, que cap d'ells ha aportat mai una sola veu dissonant al pla de vacunació. Ni tan sols als espais d'opinió. Crida l'atenció que a les tertúlies, a les columnes o a les editorials no aparegui, en general, una sola persona oferint una mirada crítica a la política que hi ha darrere l'administració de les dosis. Hi ha prou veus en el camp de les ciències que, sense ser negacionistes ni conspiranoiques, qüestionen el model que s'està seguint per vacunar la població de la nostra societat. Per quin motiu no les sentim?

En un moment tan delicat com l'actual és més necessària que mai l'aportació de diferents punts de vista que ens ajudin a tenir una opinió pròpia. Com a societat, hem oblidat que som nosaltres, els ciutadans, els qui hem de tenir cura de nosaltres mateixos. Els qui hem de cuidar de la nostra pròpia salut. Perquè, tot i amb el molts cops necessari ajut dels metges, som nosaltres els qui finalment ens curem. Per tant, som nosaltres els qui hem de ser prou lliures per decidir què fer davant dels reptes mèdics que suposa el coronavirus. Ningú més que nosaltres ha de decidir què fer amb la vacuna. I per a poder decidir bé, hem d'informar-nos en la llibertat. Una llibertat a la qual molts mitjans no ens estan empenyent. Més aviat al contrari. La falta de pluralitat evidencia com, lentament, aquests, han anat obrint una escletxa en les nostres vides a través de la qual el sistema pugui decidir per nosaltres o dir-nos què hem de fer davant la pandèmia.

Necessitem que els mitjans combatin el discurs de la por que genera una crisi com la que estem travessant. Que dipositin la confiança en nosaltres, els ciutadans. Que ens empoderin. Que ens ajudin a desenvolupar recursos perquè estiguem actius en la cura de la nostra pròpia salut. Mitjans que demostrin que la seguretat no està en el vaccí, sinó en nosaltres mateixos. Lluny d'això, ens tracten com a subjectes passius en qüestions que ens afecten directament. Amb un esperit paternalista i protector. Que ens diu què hem de fer com si nosaltres no fóssim capaços d'ocupar-nos d'allò que ens pertany. I així, acaben cegament convertits, aquests mitjans, s'entén, en portaveus dels qui ofereixen la solució més rendible de totes. La que més beneficis aporta al gran capital: vacunar a tothom per igual.

No nego que la vacuna pugui ser una solució en certs sectors (molts o pocs) de la població. Convé no girar-li l'esquena. El debat que genera, però, sí que posa damunt la taula la relació que tenim, la societat occidental, amb els medicaments. Abans de deixar-nos punxar de forma massiva i acrítica, convé que reflexionem sobre com s'està executant la vacunació a escala global. I sobretot, cal no oblidar que una ciutadania empoderada i segura de si mateixa té un llarg camí al davant en la cura de la seva salut abans no haver d'arribar a la punxada.

Que els mitjans de comunicació marquin corrents de pensament dirigit seria fins i tot desitjable si aquestes estiguessin inspirades per l'ètica. Des d'un punt de vista evolutiu. Cap a bé. Que impulsessin el creixement en consciència de les societats. Que fomentessin la llibertat dels individus. Tot i escasses excepcions, no sempre és així. I nosaltres, imbuïts en el discurs de la por, no els qüestionem. Tothom a vacunar-se, s'ha dit. I sense fer massa preguntes.