A finals de juny coneixíem que la direcció de Catalunya Ràdio havia fitxat Cristina Puig per a conduir la segona hora del Catalunya Vespre, l’espai que aquesta temporada ha estat en mans de Sílvia Cóppulo. Una bona notícia ja que suposava una cara nova que de ben segur hauria dinamitzat aquesta franja horària en la nostra ràdio pública.

Però, ai las, la setmana passada aquest fitxatge es va truncar per decisió del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), presidit per Núria Llorach i en el qual sembla que encara té un pes executiu qui la va precedir, Brauli Duart.

La notícia va passar força desapercebuda excepte per als que seguim els afers interns de la Corpo. Perquè el cas era calcat al d’ara fa un any, quan Albert Om estava a punt de fitxar per Catalunya Ràdio i finalment ho va fer per RAC1. En aquell moment el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, va escriure una carta al Consell de la CCMA en la qual els feia responsables d’aquesta pèrdua pels “obstacles” i el “desinterès” amb el que havien gestionat el tema. I el mateix comitè d’empresa va donar suport a Gordillo, acusant el Consell de la CCMA d’afavorir RAC1 per interessos ideològics i partidistes.

Quan el talent intern és només una excusa.

Precisament per evitar que es reproduïssin les crítiques pel bloqueig d’Om d’ara fa un any, aquesta vegada el Consell es va molestar a raonar el seu bloqueig: cal promoure el talent intern. Usant un argument que pogués desarticular les crítiques procedents del comitè o de les forces polítiques que, com la CUP, defensem que es cuidi i promogui el talent intern més enllà dels fitxatges estrella que acostumen a anar acompanyats de sous estrella.

Breument, perquè s’entengui: promoure el talent intern significa donar espai a qui ja està en plantilla i no haver de fitxar productores externes. L’argument del talent intern és, tanmateix, oportunista. En primer lloc, perquè és la primera vegada que aquest esdevé un criteri vàlid per al Consell de la CCMA. El mateix Consell que fa dues temporades, per exemple, va decidir la contractació de Xavi Freixes com a director de L’Oracle, quan en aquell moment es podria haver donat l’oportunitat al talent intern.

En segon lloc, perquè aquest espai que guanya el talent intern no serveix per a “estalviar” en producció externa: Sílvia Cóppulo continuarà contractada per Catalunya Ràdio fent un programa els caps de setmana. Per una quantitat bastant superior al que significaria el fitxatge de Puig.

I en tercer lloc, perquè si s’hagués volgut cobrir el Catalunya Vespre amb talent intern hi havia l’opció, per exemple, d’encomanar-ho a Agnès Marquès. Una figura a l’alça que feia temps que havia traslladat al Consell de la CCMA i la direcció de TV3 que volia canviar d’aires i fer ràdio. Ningú va atendre aquesta demanda i Marquès ha acabat fitxant per RAC1.

Sembla ser, per tant, que el veritable argument és un altre, i tindria a veure amb l’oposició al fitxatge de Puig per raons ideològiques, per part de qui té massa poder sobre els mitjans públics: Llorach i Duart, lligats al PDECat (o a un sector del PDECat més concretament).

Cal una nova manera de fer en els mitjans públics

El Catalunya Vespre serà assumit per talent intern i molt probablement funcionarà. Però el que demostra aquest episodi és que en la direcció dels nostres mitjans públics hi ha massa coses que apunten a ingerències polítiques d’un Consell de la CCMA mancat de legitimitat. Perquè tenen el mandat caducat i perquè la seva presidenta ha estat reprovada pel Parlament precisament per aquesta manera de gestionar.

Els grups parlamentaris ja hem posat fil a l’agulla en la redacció d’una nova llei per a la CCMA que, per exemple, obligui a acordar entre 2/3 del Parlament els noms que han de ser al Consell, amb l’objectiu de trobar perfils més professionals i menys partidistes. Després debatrem, també, si el Consell ha de mantenir aquesta capacitat executiva sobre qüestions com la contractació, o això ha de recaure en unes respectives direccions de TV3 i Catalunya Ràdio amb més poder de decisió.

I finalment, cal promoure de debò el talent intern, no de forma oportunista. Si sincerament es creu en aquesta via, caldria començar per derogar les disposicions que, des de les primeres retallades en els mitjans públics amb Duart al capdavant del Consell, impedeixen incorporar gent a la plantilla.

Aquests són alguns dels canvis que calen als nostres mitjans públics per a que la seva orientació sigui professional i plural.