Veient aquests dies a Quim Torra dirigint-se a la nació per esbroncar-la, emfatitzant el fracàs de la seva política de corresponsabilitat ciutadana, he recordat aquelles tardes de dissabte que vaig dedicar a revisar amb interès gairebé acadèmic les pel·lícules que van marcar la meva generació. Eren joies del setè art que comprava en DVD. Procurava sempre que fossin edicions especials, per poder esprémer al màxim aquell univers fictici que jo incorporava al meu imaginari de tal manera que era capaç de recitar paràgrafs sencers d’aquells diàlegs farcits de caràcter i ocurrències.

Però aquelles tardes de cinema sempre hi havia una carregosa prèvia que no te la podies saltar. Cada cop que inseries un d’aquells discos digitals a l’aparell et saltava un missatge governamental contra la pirateria que t’havies de menjar per força durant aproximadament un minut. Era impossible esquivar-lo. Te l’estampaven a la cara impresa sobre aquell fons blau elèctric cada cop que volies començar a veure una pel·lícula. Tant hi feia si tu, com en el meu cas, rebutjaves les descàrregues pirates i preferies sempre comprar legalment aquells fetitxes per agombolar-los i dipositar-los a la prestatgeria dels tresors.

El fons blau de la sala de premsa del Palau de la Generalitat és un fatigós recordatori d’aquells missatges contra la pirateria que em van atabalar durant anys. I la figura del president català, encorbada i desairosa sobre el faristol, renyant i fent responsable a la ciutadania de les negligències del Govern, em transporten directament a aquells segons de tedi que havia de suportar aquelles tardes de dissabte. Amb la diferència que aquell minut es multiplica per 45 i que la irritant cantarella presidencial se’t clava com un cúter al cervell.

Al costat de Quim Torra, el nou director de salut pública. Un home fred com el glaç d’un gulag, capaç d’abordar la mort d’uns nens víctimes de l’enterovirus com el mecànic que es mira el motor d’un cotxe. Josep Maria Argimón, malgrat defugir el sermó capellanesc del president, també s’inclina per amonestar l’espectador, convertint-lo en culpable dels rebrots per la seva presumpta rebequeria. Ignoren els dos servidors públics que, segurament, els col·lectius que incompleixen sistemàticament les recomanacions sanitàries no veuen aquestes rodes de premsa.

I els que sí que les veiem, i complim amb totes les prevencions contra el maleït virus, ens hem d’empassar periòdicament les seves desafortunades allisades.