La pandèmia ho ha remogut tot. Ens diuen que res tornarà a ser igual quan en sortim. No sé si n'hi haurà per tant, però és evident que les seqüeles i els canvis que comportarà seran ben visibles. I la majoria temem que més negatius que no pas positius. Per ara hem vist com moltes coses es reprogramen (és la paraulota de moda): festivals, certàmens, festes, competicions, pressupostos... I dijous el president Quim Torra va oficialitzar que també reprogramava la legislatura.

Feia setmanes que s'intuïa que podia passar i us ho vam explicar. L'impacte de la pandèmia ho ha acabat confirmant. El president havia proclamat de forma solemne a la Galeria Gòtica de Palau, el 29 de gener, que un cop s'aprovessin els pressupostos convocaria eleccions donant per acabada una legislatura en la qual ell ha vist com, un per un, els seus propòsits polítics s'allunyaven. Ni ha pogut restituir en el càrrec a cap dels membres de l'anterior Govern ni ha pogut "fer república" o activar amb el vigor que hauria volgut el procés constituent.

Ni tan sols ha tingut esma per desobeir fins al final o amb un objectiu clar. Els seus socis d'ERC -és el que motivava l'anunci del 29 de gener- no l'han acompanyat i han decidit emancipar-se del pandemònium estratègic de l'espai postconvergent i fer la seva a l'hora de relacionar-se amb el nou govern de Madrid o pactar els pressupostos amb els comuns. Torra i JxCat van instar a desobeir el president del Parlament, Roger Torrent, per investir Puigdemont i per mantenir-lo a ell de diputat malgrat que no li calia per seguir al despatx de Canonges.

Torra va desobeir per la pancarta de Palau, però la va acabar retirant i no s'ha plantejat fer-ho amb la sentència del Suprem o l'aixecament del confinament malgrat el desacord total amb les mesures de Sánchez. A l'estiu havia avisat que tocaria fer-ho, però no s'ha vist prou fort o acompanyat. El bany de realitat dels judicis del procés -singularment el del major Trapero i la cúpula dels Mossos- i les urgències de la pandèmia tampoc ho aconsellaven.

Si la pancarta li permet (està pendent de la inhabilitació definitiva per part del Suprem) el president intentarà ara que la legislatura tingui una segona part. La majoria dels governs europeus, i també els seus socis d'ERC, han pujat al carro argumental de la reconstrucció. Torra encara no ho ha fet amb determinació, però cada cop hi ha més veus a JxCat que demanen exhibir-se com a gestors capaços i de confiança per compensar el protagonisme que els darrers dos anys ha tingut el legitimisme, una opció que ara intueixen que pot ser menys atractiva a les urnes.

La pandèmia obre una nova etapa que no mata el procés (l'argument que amb un estat propi Catalunya se n'hauria sortit millor es defensa amb facilitat auditant la gestió de Sánchez i el seu comitè d'uniformats) però que el reprograma. Torra té l'oportunitat de liderar l'arrencada de la reconstrucció buscant punts de trobada amb els seus socis -les topades subterrànies encara són una constant- i ajudant a posar-ne les bases polítiques i pressupostàries. 

Els seus discursos dels darrers dies han connectat amb àmplies capes de la societat catalana que en la dicotomia entre salut i economia opten per la primera. Ara, però, la lluita serà per la segona, i el seu Govern l'haurà d'afrontar també amb poques eines. "Jo no seré el president que enterri el procés", va dir en petit comitè en els seus primers dies a Palau. Aquesta no serà la presidència que Torra havia somiat (ningú pot acusar-lo de cínic), però té ara una pilota de partit que pot fer que del seu mandat en quedi un llegat que deixi en segon pla el vicariat de Puigdemont, els estira-i-arronses amb els socis i la ingrata gestió del fracàs del 27-O marcada per la repressió.