María Dolores de Cospedal, secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, acaba de sentenciar que fora d’Espanya hi ha la mar negra: “Si Espanya va malament, ningú pot salvar-se’n”. La presidenta i secretària ha recorregut a una metàfora perillosa: la del vaixell que s’enfonsa. Qui vulgui saltar-ne, corre el perill d’ofegar-se. Depèn, María Dolores. Depèn de si sap nadar. A Espanya n’hi ha que en saben i n’hi ha que no. Encara més, n’hi ha que es veuen obligats a remar sols amb les pitjors condicions i que ho han de fer, a més, conscients que podrien salvar-se sols perquè sempre han sabut nadar bé.
Perquè el vaixell no s’enfonsi, De Cospedal, presidenta d’una comunitat que ha rebentat el dèficit, sentencia que cal portar-se bé. Per això ha recriminat a andalusos i catalans haver-se revoltat contra la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Segons critica la presidenta i secretària, en els moments que patim les discrepàncies públiques desgasten encara més la imatge externa d’Espanya. Poden considerar-se traïció, doncs. Contra la protesta, per tant, quines són les alternatives que proposa María Dolores? Fe, obediència i severitat. És a dir, acatar totes les decisions del govern de l’Estat, confiar-hi cegament i entomar el dèficit que ha proposat.
Tothom amb dos dits de front sap que Mariano Rajoy ha fet trampa. Que ha aprofitat el marge que li ha donat Brussel·les en els objectius de dèficit fins el 2015 en benefici propi. És a dir, mentre l’administració de l’Estat ha doblat el coixí de seguretat i s’ha atorgat una certa relaxació, ha collat encara més els governs autònoms. Després de la cessió de la Unió Europea, les dites “comunitats” espanyoles encara han vist com qui els decideix el marge de sacrifici els ha tensat més la corda. De l’1’1 per cent, previst per al 2013, al 0’7. I de l’1, imposat per al 2014, al 0’1 per cent. Qui sap això entén la protesta d’Andreu Mas-Colell. Qui li demana silenci i obediència, com la presidenta de Castella-la Manxa, amaga una profundíssima mala fe, perquè sap que qui se’n beneficia és el seu partit al davant del govern de l’Estat.
María Dolores de Cospedal encara proposa una alternativa més: evitar el “desdoblament” de competències per estalviar. En un sentit diàfan. No es tracta que el govern renunciï a ministeris sense competències –com ara, el de Cultura-, sinó que les “comunitats” tanquin serveis deslleials i repetits. Ella ja ho ha fet. Ha eliminat el tribunal de defensa de la competència, el defensor del poble i el consell econòmic o social. Ha fet bé. En el cas de Castella-la Manxa l’Estat ja compleix amb solvència aquestes funcions. Ella i la seva “comunitat” viatgen a gust dins els vaixell. No cal que es portin la vaixella de casa. Però el seu consell no serveix per als qui la paguen i es veuen obligats a menjar amb les mans. I encara menys si saben nadar.