Les hores prèvies a la publicació de les dades de l'EGM sempre són de nervis per als presentadors i treballadors de les ràdios del país. No són xifres exactes, perquè l'estudi està fet a través d'enquestes, però serveixen per retratar l'estat d'ànim de l'audiència i la salut de les apostes. En l'onada que s'ha notificat aquest dimarts s'hi constaten una sèrie de tendències que tracen un gran moment de les emissores catalanes, tant la privada -RAC1- com la pública -Catalunya Ràdio-, amb xifres de rècord per a Jordi Basté i creixement per a Ricard Ustrell en la segona temporada al capdavant d'El Matí de Catalunya Ràdio. La competència estimula la creativitat i millora l'oferta per als oients.
Basté, en aquest sentit, arriba a números mai vistos: 774.000 oients per a El Món a RAC1. Un número que serveix de motor perquè la ràdio del Grupo Godó, que compleix 25 anys el proper 1 de maig, superi el milió d'oients. En el cas d'Ustrell, el programa que comanda millora resultats i s'instal·la en el mig milió d'oients, una xifra que suposa haver guanyat pràcticament 100.000 seguidors si es compara amb les dades de fa un any. La distància entre els dos programes més escoltats de la ràdio catalana es fa una mica més petita, però encara no s'arriba a les xifres assolides per Catalunya Ràdio quan el matinal estava en mans de Mònica Terribas, que va marxar enfrontada amb la direcció.
En aquell moment, la cadena pública va apostar per Laura Rosel, que mai va acabar de quallar, i al cap de tres anys es va apostar per Ustrell, figura indiscutible del panorama mediàtic català a qui avalaven, a la ràdio, els bons resultats d'un programa com El Suplement, un dels pocs espais de l'emissora pública que podien presumir de lideratge en els anys que la tirania de RAC1 es va començar a imposar. El format del cap de setmana, ara en mans de Roger Escapa, creix de manera notable tant dissabte com diumenge, tot i la distància existent amb el Via Lliure de la privada. Les dinàmiques de dissabte i de diumenge s'acaben empeltant, indefectiblement, del que passa entre setmana.
De tots aquests noms i de totes aquestes dades se'n pot extreure que els 25 anys de RAC1 són una història d'èxit. Per una sèrie de raons. En primer lloc, perquè per competir a la ràdio es necessiten menys recursos que per fer-ho a la televisió, com demostren els fracassos de tots els intents -també els del Grupo Godó- de bastir una alternativa a TV3. I, també, perquè si l'emissora privada ha triomfat és perquè s'ha inspirat en el model que va fer gran Catalunya Ràdio. On treballaven Basté o Toni Clapés fa dues dècades? Quin tipus de graella s'hi feia? El model s'ha replicat amb èxit a l'altra banda de la Diagonal fins arribar a xifres impensables fa un quart de segle.
Les dades de l'EGM també han de ser un xut d'autoestima en un moment en què totes les enquestes retraten que el català està en retrocés. Que la llengua del país va de baixada és fàcil de constatar quan es va a comprar, quan es va al metge i fins i tot si es para l'orella en el funcionament de l'administració, de manera que els èxits radiofònics han de ser degudament celebrats. Si pràcticament un milió i mig de persones sintonitzen cada dia la ràdio en català, i trien RAC1 i Catalunya Ràdio per sobre de la resta d'ofertes -amb més potència de tir a nivell estatal-, vol dir que la batalla no està del tot perduda. Les audiències de TV3 també indiquen un component de rocositat.
Que es multipliqui l'oferta sempre és bo, en aquest sentit. L'aposta de Televisió Espanyola per un canal íntegrament en català, iniciativa que porta el segell de Junts, també va en aquesta línia. Encara que pugui arribar a semblar una contradicció que un partit nítidament independentista es mogui per fer-li la competència al 3Cat, potser perquè alguns dels seus responsables lamenten el tracte que els dispensa la corporació pública de mitjans. L'important no és només que hi hagi apostes periodístiques en català, sinó que arriben al gran públic i que tinguin èxit. És l'única manera que la bombolla dels catalanoparlants vagi una mica més enllà de les fronteres naturals.