La política és, sovint, un joc de moviments subterranis. Darrere dels grans titulars, hi ha pugnes que condicionen l'escenari. I a Espanya hi ha una guerra, que ve de lluny, i que pot determinar la manera de resoldre l'atzucac actual. És la que mantenen el president en funcions, Mariano Rajoy, i el seu antecessor, José María Aznar. 

Aznar va construir el seu quarter general a la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials, la FAES. Els seus cursos d'estiu a Navacerrada ja són un clàssic de l'imaginari popular. Allà s'hi han atrinxerat perfils rocosos, com Jaime García Legaz o Cayetana Álvarez de Toledo. I l'últim moviment que ha fet Rajoy ha estat tallar totes les subvencions públiques a aquesta fundació. La meitat del pressupost, enlaire. 

El tancament de l'aixeta arriba la setmana després que s'hagi destapat l'enèsim cas de corrupció al PP. Si Gürtel es va endur per davant perfils relacionats amb l'aznarisme com Francisco Correa, la darrera bomba de rellotgeria ha explotat enmig dels quadres valencians que van donar suport a Rajoy l'any 2008, quan des de la capital del Túria es va erigir amb el lideratge real de la formació.

És difícil creure que tots aquests moviments de peça són casuals. Més aviat sembla que, darrere la cortina de fum que suposen els resultats endimoniats del 20-D, els ganivets volen d'un cantó a l'altre. I si bé és molt complicat que el PSOE aconsegueixi formar un govern i deixar el PP a la cuneta, el que no és tan clar és qui l'acabarà presidint. Ara bé, cal no subestimar a Rajoy. A vegades, sembla que estigui emparentat amb els gats.